PEDRES, MARS, OCEANS

Aquests dies el Born celebrarà una setmana dedicada al llibre prohibit. Cal recordar que la iniciativa la va posar en marxa el setembre passat la Montse Vila a Llagostera, en una fira que va ser un èxit espectacular d’assistència i de programació. Vilaweb se n’ha fet ressò i el programa, consultable aquí http://elborncentrecultural.barcelona.cat/sites/default/files/BR%20QUADRI%CC%81PTIC%20PROGRAMACIO%CC%81.pdf presenta activitats realment interessants.

En els nous temps que estem construint ens haurem de demanar constantment quin paper tindrà la lectura i la literatura en la futura república catalana. Com volem que sigui la nostra societat? Més lliure? Més justa? Més creativa? Més imaginativa? Si les respostes a les preguntes anteriors és afirmativa, haurem de concloure que la lectura i la literatura hauran de tenir un paper fonamental. Ho dic perquè en tot el debat sobre el procés encara no he sentit gaires propostes culturals per al dia després de la independència.

Una setmana sobre el llibre prohibit és, doncs, prou simptomàtica. En primer lloc per recordar que la prohibició de la lectura i el control ideològic és quelcom que no només es fa en altres indrets del món, sinó també a casa nostra. I no en moments puntuals i concrets, sinó al llarg del temps. Posem, per exemple, el cas de Manuel de Pedrolo: primer censurat vilment durant molts anys; després mig vetat per massa agosarat (en el temps en què s’imposà el realisme històric com a model per a la novel·la en català van sortir les seves obres anteriors, però costà Déu i ajut que sortissin les obres trencadores que feia) i després oblidat per ser massa fidel al país, massa independentista i d’esquerres (ara seria main stream?).

I és que avui en dia la principal prohibició no la marquen els dirigents, sinó els mercats. Editorials que descataloguen les obres, llibreries que no poden comprar fons, mitjans de comunicació aviciats per la roda de les novetats… tot això condemna l’ostracisme les obres d’autors importantissims, bandejats de les llibreries, expurgats de les biblioteques, condemnats al silenci i a la no lectura. Hi va haver un moment en què els llibres estaven prohibits: era quan llegir era subversiu. Ara sembla tot el contrari: llegir no està prohibit, però volen que ens oblidem de fer-ho.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!