Avi Pep

Fa dies que al nostre país es parla d’aquesta situació, concretament dos mesos, ja fa dos mesos de les darreres eleccions i encara no tenim govern.

Quan es van conèixer els resultats, ja tots teníem clar que constituir un govern estable no seria una tasca fàcil, al contrari, ben aviat ja es va començar a parlar d’una possible nova convocatòria d’eleccions davant que possiblement no hi hauria cap entesa entre les formacions presentades. Comencen a sorgir els anomenats “pactometres” dels diferents mitjans de comunicació, que el que fan es especular amb totes les possibles combinacions i pactes dels polítics presentats, i es quan algun mitja comença a comparar el possible ball d’escons amb una possible “timba” per tirar els daus de cara a valorar si amb una nova convocatòria, alguns podrien millorar resultats o no.

Qui podria governar? a veure els caps de llista son coneguts, les propostes, les preferències o el que ens han venut en el decurs de les campanyes electorals, a les pre-electorals i a les post electorals ho coneixem, si més no coneixem el que ens han volgut explicar, perquè no cal que ens enganyem, de rocs a la faixa n’hi tenen tots o n’hi voldrien tenir tots, però que si no poden tenir-los ho fan veure igualment. O sigui que realment estem davant una “timba” en tota regla, una “timba” en la que guanyi qui guanyi, si es que guanya algú, els perdedors sempre seran els ciutadans del país, que costa recordar i valorar que son els que voten, els que paguen i els que pateixen les errades i mals pactes dels polítics.

En aquest espai de possible pactes, hi trobem de tot, pactes de dretes, pactes d’esquerres, pactes independentistes, pactes transversals … de tot i força, encara que no podem oblidar que quan es parla d’un possible pacte entre extrems, aquest fet ja fa que es bloquegi la capacitat de maniobra dels negociadors. Hi ha un refrany, o abans hi era “els extrems es toquen” que venia a voler dir que a vegades dues actituds oposades poden tenir més semblances entre si que d’altres més moderades.

Esperem que els polítics facin la seva feina, ja se que alguns es pensen que son superherois i que estan en possessió de la veritat absoluta, i que son els altres els que van errats, principalment els ciutadans que no en tenen ni idea, ni de política ni de res, Deu meu quina penitencia.

Dies enrere parlant amb amics vam tocar aquesta qüestió, davant d’aquest atzucac que s’ha de fer? jo ho tinc molt clar i així ho manifesto sempre, polítics, polítiques, deixeu de fer tasca de partit i feu allò que toca, o sigui allò que sigui el millor pels ciutadans, allò que sigui millor pel país. Imatge de Peggy_Marco a Pixabay.