Avi Pep

La veritat es que tinc un garbuix mental que no se pas per on començar a desllodrigar-lo. Crec que provaré de començar pel principi i deixaré que en el context d’escriure m’envoliqui jo tot sol i sense saber com en sortiré del jardí on entraré, amb els ulls clucs i la ment oberta.

Definició d’amnistia, segons la Real Acadèmia Española: es el perdó d’una certa mena de delictes, que extingeix la responsabilitat dels seus autors (be, fins aquí es entenedor), continuem i aprofundim una mica més, al diccionari panhispànic de dubtes de la mateixa font, diu que: es la derogació retroactiva de la consideració d’un acte com a delicte, que comporta l’anul·lació de la corresponent pena. No ha de confondre’s amb indult, ja que en l’amnistia s’anul·la el delicte mateix i, conseqüentment, la pena, mentre que en l’indult s’anul·la només la pena, però el delicte roman.

Dit tot això, que no se pas si serveix de res, entro a parlar d’aquesta acció en el moment actual. Es demana que per a tots els acusats de la causa catalana, es a dir, referèndum, declaració d’independència, manifestacions massives i multitudinàries i altres actes desenvolupats en el context de l’anomenada causa catalana, s’apliqui una amnistia, i lògicament sorgeix un front a la inversa que manifesta que això no pot ser, no es legal, es voler enfonsar Espanya …

Primer que res, manifestar que a Espanya l’enfonsen molts dels polítics que tenim i sobretot que hem tingut que han permès, suposo que per incompetents, que no sempre l’únic beneficiari que importa, el poble, els ciutadans, realment acabi sent l’únic perjudicat. En segon terme, s’al·ludeix a que en els darrers 50 anys al país ja s’han fet amnisties globals i majoritàries, la més sonada la inicial del període democràtic, la dels inicis de la constitució, tot i que alguns, ja podem imaginar qui, diuen que això d’ara no es constitucional, però que a més no es comparable, ja que lo d’aquell moment com que era previ a l’aprovació de la constitució no va significar cap problema amb la constitució perquè aquesta no existia. A veure si ho entenc, si era part de l’aprovació de la nova constitució, es igual de vàlid que ara, i no oblidem que en aquell moment hi havien delictes de sang, ara no; però a més en el suposat cas de que quedes fora del marc de la constitució, com diuen alguns i algunes, seria motiu més que suficient per que en el marc de la constitució i la democràcia vigent, es jutgessin tots aquells actes cosa que mai s’ha fet.

Ja ho he dit en algunes altres ocasions, les gestions que al llarg dels anys vaig fer en el context empresarial familiar, i que em van portar a viatjar per la major part del territori espanyol, he de manifestar que mai van significar un problema, ni per mi, ni per les persones amb les que m’entrevistava. La veritat es que el problema va començar a albirar-se, quan els polítics, els polítiquets de joguina com m’agrada anomenar-los (en algun altra moment ja explicaré el perquè d’aquesta denominació), van començar a obrir la seva boca per dir animalades, bestieses i massa sovint, suposo que majoritàriament per la seva incompetència personal i de partit, van utilitzar la seva verborrea, és a dir verbositat excessiva, o sigui la seva xerrameca per obtenir beneficis, deixem-ho en polítics, tot i que hi ha sentenciats per obtenir beneficis personals, i això sempre va en detriment dels ciutadans. Qui ens poc explicar que hem de fer, quina força legal tenim els ciutadans, per canviar això, no fer-ho ens condemna al desastre total. Imatge de wokandapix a pixabay.