Avi Pep

Molt de temps enrere tot el que deia el Vaticà, i les altres religions també, anava a missa, mai més ben dit; però al passar els anys i els segles, aquesta diguem-ne devoció ha anat variant cap a altres opinions i posicionaments de la gent.

Val a dir que jo no soc pas un practicant molt assidu a les celebracions religioses, però això aquí no te cap importància, tampoc soc pas cap defensor de les tendències que critiquen tot el que fa aquest col·lectiu, del religiós vull dir, perquè al cap i a la fi, la mala premsa aconseguida per la majoria de religions se l’han guanyat a pols; però no ens enganyem, les possibles males praxis que al llarg dels anys s’han produït, no son culpa del que diu i predica el dogma de la religió, ni del que descriuen els libres sagrats, no, la culpa com en tot col·lectiu, religiosos, polítics, esportistes, policies, jutges, financers … es d’algunes de les persones que el representen, perquè no oblidem que tot col·lectiu esta format per persones, i en tot grup de persones, n’hi ha de bones i n’hi ha algunes que es “despisten” del camí que han de seguir i que van prometre o jurar que el farien i ho farien be.

Dit tot això, anem pel que fa referencia el titular d’aquesta ocasió. Llegia a la premsa que es va crear un total viacrucis de critiques amb la decisió de que en una de les meditacions del viacrucis del Divendres Sant amb motiu de la Pasqua Romana, van portar una creu dues dones, una russa i una ucraïnesa, i això va aixecar una gran polseguera, uns deien que per errada diplomàtica, altres que va ser una idea inoportuna i ambigua, incomprensible i fins i tot ofensiva, i algú hi va dir que la reconciliació ha d’arribar quan s’aturin les agressions. Finalment, i suposadament motivat per les pressions rebudes, l’orador de la celebració, es va limitar a dir que “davant de la mort, el silenci es la més eloqüent de les paraules.

Dones i homes, creients i no creients, oblidem-nos ja del que prediquen totes les persones que nomes els mou el benefici propi, siguin del color que siguin, tinguin la tendència que tinguin, i que acostumen a anar disfressats amb una pell de xai, però que son veritables  depredadors.

Que en aquests moments el fet de que dues dones, una ucraïnesa i una russa, portin una creu en un ofici religiós, ens preocupi més que no pas la mort d’infants, dones i homes, no ja nomes en aquesta guerra, si no en totes les grans massacres mundials que actualment estan actives, es un fet doblement preocupant, d’entrada es preocupant per la mateixa acció de la que parlem, una guerra, i també es preocupant, molt més preocupant, perquè això esta passant arreu del món, i a molta gent, massa gent, el fet de que hi hagi una, dues o cent guerres on hi mort tot tipus de persones, persones com nosaltres amb dret a viure, no la tenim posicionades en un dels primers llocs de la nostra particular escala de valors … i si fem una ullada a la nostra escala de valors personal i l’actualitzem?

imatge: pixabay.com