Llevantada ociosa

LLEVANTADA OCIOSA

   Quan el dia és d’una claredat
com la d’ara, podríem de fur lícit
regirar armaris i flascons a la recerca
de malindrets de claror dubtosa?
   Diu,
amb la més llevantina de les acadèmies
se’ns resoldria tot, que són tan sols
fes agres i furors minúscules i alevosies, el que
gangrena la medul·la de les vides de bresca
i fruits d’arboç.
   S’entén, oi?, l’etanol enganya:
sovint estelles de raó suporten cors incontinents,
fogars inextingibles, magmes,
consumint-se en devastació i cendra.

(L’autor del poema és l’autor del blog.)

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*