Llevantada ociosa
Publicat el 4 de juny de 2020 per atzabeja
LLEVANTADA OCIOSA
Quan el dia és d’una claredat
com la d’ara, podríem de fur lícit
regirar armaris i flascons a la recerca
de malindrets de claror dubtosa?
Diu,
amb la més llevantina de les acadèmies
se’ns resoldria tot, que són tan sols
fes agres i furors minúscules i alevosies, el que
gangrena la medul·la de les vides de bresca
i fruits d’arboç.
S’entén, oi?, l’etanol enganya:
sovint estelles de raó suporten cors incontinents,
fogars inextingibles, magmes,
consumint-se en devastació i cendra.
(L’autor del poema és l’autor del blog.)
Publicat dins de General i etiquetada amb Manuel Ballester, Manuel Martínez Ballester, poesia en català | Deixa un comentari