El Bloc d'en Xavier Monge
De Barcelona als Països Catalans, dels Països Catalans al món
Fa ja 8 anys que a Venezuela es viu una autèntica revolució democràtica. L’estat de dret ha vençut sobre aquells qui l’han intentat tombar quan els ha anat en contra. La història del segle XX ens ensenya, ja des de la guerra civil, que la democràcia i l’estat de dret han estat una gran mentida. El sistema democratic parlamentari que vivim també a Europa està disposat a deixar-nos triar els nostres representants sempre que aquests no siguin d’esquerres. Quan parlo d’esquerres em refereixo, obviament, a l’esquerra anticapitalista que pretén quelcom més que adaptar-se amb ulleres de pasta al neoliberalisme actual. Ser d’esquerres és, fonamentalment, una opció econòmica.
En la història del segle XX podem trobar centenars d’exemples on, qual s’esquerra ha amenaçat amb eradicar els privilegis i extendre la ciutadania a totes i cada una de les persones del país, l’estat de dret a desaparegut. Posem alguns exemples:
-Xile. Després de la victòria d’Allende el 1974 hi ha el cop d’estat de Pinochet.
-Espanya. Després de la victòria del Front Popular el cop de Franco (40 anys de dictadura).
-Guatemala. J.J.Arévalo guanya les eleccions el 1944. Intenta legalitzar els sindicats. Pateix 32 cops d’estat.
-Indonèsia. El 1963 el Partit Comunista pot guanyar les eleccions. L’any 65 hi ha el cop d’estat de Suharto.
-Iran. L’any 1953 s’intenta nacionalitzar el petroli. Un cop d’estat acaba amb les intencions del govern.
-República Dominicana. Juan Bosch Gavinyo guanya per un 59% dels vots. Cop d’estat i invasió de marines dels EUA l’any 1963.
La llista és inacabable però aquest no és el drama. El drama de la democràcia és que no hi ha cap excepció en tot el segle XX. Cada vegada que algun partit d’esquerres ha intentat canviar les coses, aplicar el seu programa enlloc del del FMI, ha patitun cop d’estat, dictadures, matances. Al tornar a la democràcia ja no hi havia cap perill: l’esquerra no guanyaria, havia estat aniquilada i aterroritzada.
2. L’estat de dret actual no reconeix la ciutadania. De res serveix votar cada quatre anys si aquells que escollim mai faran el que voldrem. Tant és el que digui el programa, s’aplicarà el del FMI, la UE o qui sigui. Però la transformació social juga amb l’amenaça del golpisme capitalista.
3.No podem renunciar a l’estat de dret i a la ciutadania. Del que es tracta és de fer valer els valors que aquests conceptes porten intrínsecs. La ciutadania es basa en que tots tenim la mateixa capacitat de decisió, el mateix poder. Mentre tinguem el mateix vot però en Botin mani més que qualsevol de nosaltres, no podrem parlar de ciutadania, igual que no en podien parlar a Venezuela amb 4.000.000 de no censats i un home que manava: Cisneros. Seria un greu error que l’esquerra renunciés a aquests conceptes. Si la llei diu que cal redistribuir la riquesa, l’habitatge ha de ser accéssible per tothom, etc. també els rics l’hauran de complir. Els provilegis són l’excepció, l’incompliment, de l’estat de dret i la ciutadania i és amb això amb el que hem d’acabar.
4.Venezuela és el primer exemple en que el poble, amb la constitució a la mà, ha frenat un cop contra l’esquerra. Els plans de la patronal, els latifundistes i terratinents i l’església catòlica s’han estroncat a Venezuela. Aquesta és la gran victòria de la democràcia! Mentre la dreta no torni a guanyar les eleccions per vies pacífiques i democràtiques hauran de respectar la llei, no hi ha més.
Bé, aquestes són les conclusions que podem extreure’n del llibre de de tot plegat. Ara bé, em deixo moltes coses. De fet, per reflectir tot el que m’ha passat pel cap mentre llegia el llibre us hauria de transcriure el llibre directament així que no ho dubteu: llegiu-lo.
COMPRENDER VENEZUELA, PENSAR LA DEMOCRACIA
el colapso moral de los intelectuales occidentales
Autors: Carlos Ferández Liria i Luis Alegre Zahonero
Editorial: Argitaletxe Hiru S.L. (www.hiru-ed.com)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs potser hauries de llegir més coses per a descobrir que de revolució a Veneçuela res de res, que d’això se’n diu autocràcia. Jejejeje, em fa molta gràcia tot el teu post, la realitat feta a mida en la que vius. Parles de Cisneros, per exemple. Cisneros ara és l’actual aliat de Chávez en la teva revolución bonita. Tu et vas quedar en el fallit cop d’estat de… 2002, del qual se’n pot parlar molt i molt. Chávez, permet -me que t’obri els ulls, està constituint una nova burgesia, la burgesia amiga de Chávez. Et convido a llegir alguna coseta del meu blog…
I per cert… la oposició maiamera a la que aludeix el teu llibret no representa ni de lluny tota la gent descontenta a veneçuela. Històrics partits com el MAS o Bandera Roja fa temps que estan a l’oposició.
Ai, si tu visquèssis a Veneçuela, otro gallo cantaria en el teu blog…