Si dius amb veu de tro: “no hi ha pa, cal més blat”, l’ull del déu xic et vol mal. Qui és tal déu? És un ric que fa el que vol, car ho pot fer. Quan en té prou del seu, ja fa por i, quan no, et pren del teu i de qui cal i no se li tus. Amb urc sens fi, mou un dit i tot el món és als seus peus. Sap del cert que cap tort se li pot fer i tu saps que ell té l’ast a la mà. Vols i dols, mes és sens ús i, com més fas, més li creix el gran munt d’or. Saps que un nou cel i un món nou ja són a punt, i ell ho sap, mes se’n fot, car creu (i deu ser cert) que un fill seu ja ho té tot per la mà. És ben clar que no és un fill de la carn, ans és qui es fa fort al lloc que cal, quan cal. Tot és tal qual i no hi ha res a dir. Un pren el lloc de qui se’n va i el lloc mai és buit. L’or va de mà en mà, mes no cau cap als de baix. Si el teu fat et fa ser dels qui no han res, poc que pots fer un vol, ni cap tomb, car tot és ert i no es mou. Cal més temps, ja ho saps. No es pot dir mai, car, qui sap si (amb un xic de sort) un jorn fem el que cal. Saps que cal fer foc nou, mes no saps com. Un mot del cel t’ho ha de dir; no cal res més. Quan n’és el temps, tot es fa nou, sens ver dany del vell, car, en el fons, res es mou.
(continua)
Quin cas! Som sols i de dol i, qui en fa cas? Un poc de jo vers tot el món (és un dir) poc que pot fer triomf, mes, en tal cas, cal fer joncs junts i, qui pot més? Fer junt és fer fort, diu un vell. I, qui li diu que no? Si tots hi som (sens ni un de menys) es pot fer mat en tal joc. Cap rei ni cap grup de rics pot, doncs, fer res de bo. Va! qui s’hi met? Quan n’és el temps (ja és dit) hom sap que cal fer un gir, un tomb, mes, qui sap com? En el fons, tot és dat, mal que no ho par. Mes, no cal tant de dol. Ans, si rius, és de bon seny. Amb un poc de sort, pot ser que tot surt bé, mes, qui ho sap? Tot és fum i mai se sap. L’ull de Déu, que tot ho veu, en sap més i té més seny. Clar és que a mal va el món (tot s’ha de dir) si no hi veu de cap ull qui pot fer i no fa, no fa el que cal, fa el que no s’ha de fer, fa el mal o no fa res. Uns mots més tan sols, que hom pot dir: Hi som a temps? És ben cert que, de temps, mai se’n perd gens, car no es pot dir que hi ha poc temps. De temps n’hi ha el just, tot el que cal, ni poc ni molt, ni més ni menys. Amb tot, en cap cas n’has de dir mal, car, en el fons, saps que tot és a fi de bé, per més que fa de mal dir, oi? Ja se sap que el món pot ser un bon o mal lloc, tot i que fals.