Utòpics del món de tot pelatge; rousseaunians i anarcoides, obriu els ulls ja! No hi ha més cera que la que crema (ja està tota cremada) i la gent, en general, està més cremada que la pipa de Sitting Bull. El retorn al capitalisme salvatge, un cop esvaïda l’amenaça “comunista”, ens desperta bruscament del somni de la societat “de consum”. Efectivament, qui té la paella pel mànec ha decidit que s’ha acabat el bròquil i diu que “donde dije digo, digo Diego”. Si mai hi ha hagut cap “contracte social”, el podem donar per finit, doncs. L’accelerada descomposició del paisatge polític conegut fins ara, el risorgimento de forces anomenades “extremistes” que semblaven desaparegudes en combat i que sempre han estat latents al cor del sistema, en donen fe. Del que es tracta, sobretot, és d’anar avançant (encara cautelosament, però ferma, impasible el ademán) en la incultura i robotització del personal (també mitjançant la imparable cascada de nous enginys electrònics que, ben gestionats, haurien de fer meravelles) i crear, així, una mal·leable massa de ciutadans pràcticament àgrafs, encara que dotats d’habilitat tècnica indiscutible.
(continua)
La desaparició de les tan treballosament forjades “classes mitjanes” ens retorna a la casella de sortida i ens acara bruscament a la realitat d’un final d’era, com n’hi ha hagut i n’hi haurà tants. La virtualitat de la falsa riquesa basada en l’especulació va quedant com més va més al descobert, però no privarà que, a punt d’acabar la partida, algú es quedi amb les millors cartes i recomenci el sempre pervers joc. Ingènuament, ens podríem preguntar: si ja no cal gent per a produir bens de consum (l’amo s’ho fa tot ell solet amb meravelloses màquines) qui dimonis consumirà? Però és que no caldrà “consumir” com fins ara. N’hi haurà prou amb que qui mana en tingui per a ell, com sempre. Mentrestant, caldrà anar pensant en educar les pròximes generacions per a que, en el cas força probable que els conceptes econòmics de l’aparent actualitat (en els quals som immergits i “educats”, com si fossin indiscutibles veritats gravades en marbre) esdevinguin inútils en un temps relativament curt, en termes històrics, facin el cor fort i no s’ensorrin com un castell de cartes.