El bloc Antoni Garcia #noupais #nouLH

Mario Ruiz
Ser el candidat continuista a la presidència del Futbol Club Barcelona té un preu: guardar silenci i no aixecar les catifes en cas de victòria el 13 de juny vinent. Aquest és el pacte a què van arribar Joan Laporta i Jaume Ferrer la nit en què Alfons Godall és va fer l’harakiri després de comprovar el seu baix grau d’acceptació a les enquestes i després de veure com Laporta no li acceptava que Ferran Soriano fos el cap de llista. Godall, desencantat, va decidir abdicar i renunciar a liderar un projecte que minuts després també van rebutjar altres directius tan pèssimament valorats pel soci blaugrana com són Xavier Sala i Martín, Joan Boix i Josep Cubells. El problema és que Laporta, que ha acabat en mans d’un Jaume Ferrer a qui li deia cul d’olla fins fa quatre dies, es podia haver estalviat tota aquesta martingala si hagués sabut que dies després Ferran Soriano renunciaria a presentar-se a la presidència del Barça per centrar-se en Spanair.

El futbol, com la política, té aquestes estranyes aliances. No hi fa res que Jaume Ferrer, el vicepresident blaugrana responsable de patrimoni, hagi estat espiat per ordre del director general, Joan Oliver; no hi fa res que Laporta l’hagués insultat i amenaçat fa uns quants mesos quan li va confirmar que no es volia sumar a la llista de Godall i que en presentaria una de pròpia; tot això no hi fa res. Laporta, superat per les circumstàncies, ha reaccionat amb rapidesa i ha vist molt clara la jugada. Posa a treballar tota la maquinària del club al servei de Ferrer, incloent-hi aquelles persones que controlen un tresor tan valuós en aquest procés com és el cens electoral, i, de passada, es reconcilia amb CiU, ja que Ferrer és l’home de confiança de la família Pujol Ferrusola. I Laporta, que ja fa mesos que pensa en clau política, creu que els tres o quatre escons que calcula que pot obtenir si, finalment, es presenta amb un partit propi al qual vol que se sumin les forces de Reagrupament de Joan Carretero, poden ser decisius per fer president un Artur Mas a qui la darrera enquesta d’El Periódico de Catalunya donava la setmana passada una forquilla de 61 a 63 escons quan la majoria absoluta està situada en 68. Laporta, a més, també busca, aconseguint un escó en les eleccions autonòmiques, la immunitat parlamentària que, en cas que s’aixequin les catifes i es trobi alguna irregularitat, només li permetria ser jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

I és que Laporta té tanta por de l’arribada de Sandro Rosell a la presidència del Barça que, com a mal menor, pensa donar tot el seu suport a un Jaume Ferrer que ja li ha promès que no aixecarà les catifes a canvi, això sí, de prescindir del personatge més sinistre de la història del Barça en els darrers mesos: Joan Oliver. En aquest sentit, Laporta està tranquil. Jaume Ferrer és servicial i no el trairà. Laporta no té la mateixa sensació respecte a Rosell. El nou president prendrà possessió l’1 de juliol i les eleccions autonòmiques seran al novembre, així que, si guanya Rosell, tindrà quatre mesos per encarregar una auditoria econòmica sobre la veritable situació financera del club i aixecar les catifes si és necessari.

Reconciliació amb CiU
Laporta ho sap i, per evitar-ho, jugarà molt fort la carta de Ferrer encara que no sigui sant de la seva devoció. Per què ha buscat Laporta una reconciliació amb CiU i juga tan fort a favor d’una victòria continuista? Perquè té molt a amagar. No l’interessa, per exemple, que surti a la llum pública el paper de l’empresa Traffic en els fixatges, per 26 milions d’euros, de dos joves desconeguts com Kerrison i Henrique, que junts no valen ni 2 milions d’euros. A Laporta tampoc no l’interessa que s’investigui quina és la important despesa mensual de la seva targeta Visa presidencial ni que es comprovi si és veritat que s’ha gastat més de 4 milions d’euros en utilitzar al seu capritx un jet privat per anar, moltes vegades, a veure a la seva amiga Gulnara Karimova, la filla del dictador de l’Uzbekistan, a Suïssa.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.