Antoni Escudero i Martínez

La sort se la busca un mateix

2 d'octubre de 2018
0 comentaris

Discurs de la 15a. edició del Dia Mundial del Turisme – 26/09/2018

Abans de començar voldria dedicar unes paraules a la bona feina feta durant tres anys al capdavant de la Diputació de Girona i del Patronat, en Pere Vila, i set anys com a Director del Patronat, en Ramon Ramos.

Dues personalitats que ens acompanyeu avui, molt importants pel funcionament de la Diputació i del Patronat. Heu fet una molt bona tasca a nivell de promoció de la destinació i heu treballat de valent perquè Girona sigui un referent al món.

Per tant, en nom de la Federació us vull agrair la vostra tasca d’aquests darrers anys al capdavant d’una institució tant important com la Diputació i així del Patronat de Turisme.

També aprofito l’avinentesa per donar la benvinguda al nou president de la Diputació, Miquel Noguer. Polític referent de la província i gran professional, que de ben segur farà una bona feina a la Diputació i al Patronat.

El Dia Mundial del Turisme és el moment de fer valoració de com ha anat la temporada, tenint en compte que l’any no ha acabat i que encara ens queden 3 mesos per tancar-lo. És una evidència però s’ha de considerar a l’hora de fer valoracions.

En cap dels sentits vull donar una perspectiva negativa de la situació, perquè no estem malament, però amb la figura que represento, tinc el deure d’explicar la realitat dels nostres negocis. Que entre una província n’hi ha moltes de realitats, i amb això vull dir que algunes comarques i poblacions valoren positivament com els ha anat i els està anant la temporada. No obstant, en general no ha estat l’esperada. Segurament venim d’un any 2017 molt i molt bo, i les expectatives eren altes.

Quan faig aquesta afirmació, no parlo d’ocupacions, perquè al final el que ens fa saber si un any ha estat millor o pitjor, és la butxaca, la facturació. Parlant amb el sector de tot arreu- no només de la província- tenim constància que les facturacions s’han situat en un percentatge inferior a l’any passat. Hem d’acabar de fer-ne la valoració final.

Motius n’hi ha molts i de diversos. Un de molt notable és la recuperació de destins competidors com Turquia, Tunísia, Egipte i Grècia. Països que estan aplicant polítiques de preus molt baixes amb noves i grans infraestructures.

La setmana passada, escoltava una entrevista de la Ser a Girona del Delegat Govern, que avui ens acompanya, Pere Vila. Declaraves que per continuar essent un destí de primera línia hem d’oferir una oferta novadora i de qualitat, mai de low cost. Hem de competir amb la qualitat no amb el preu. Unes declaracions amb les quals estic totalment d’acord.

I vaig més enllà. Per fer-ho hem de seguir treballant per a consolidar el nostre model, desestacionalitzar la temporada, i seguir potenciant la base del nostre turisme: EL SOL I LA PLATJA. No ens hem d’enfocar només en aquest tipus de turisme, però no hem oblidar que és el que ens porta més visitants. De les destinacions de sol i platja de la província se’n beneficien totes les altres. Si un turista pernocta a Lloret, a Platja d’Aro o a Roses, amb les bones comunicacions que hi ha, aprofitarà per visitar la ciutat de Girona, la comarca de la Garrotxa i fins i tot la Cerdanya o el Ripollès.

La proximitat de les diferents comarques a la nostra província, és un valor competitiu en relació a altres destins i l’hem d’aprofitar.

Vull dedicar unes paraules a la figura de l’empresari. La setmana passada em reunia amb un conjunt d’empresaris del sector turístic catalans, i un candidat a les eleccions d’una patronal important a nivell de Catalunya, que ens deia que volia crear el Dia de l’Empresari. Una idea que considero encertada.

Actualment ens trobem que davant de la societat els empresaris no tenen gaire bona imatge. Quan no hauria de ser així. Som persones amb família, amics, companys de feina, amb problemes, paguem les hipoteques, crèdits, i tenim una responsabilitat molt i molt gran: de nosaltres depenen moltes famílies perquè donem feina a molta gent.

A Girona la població ocupada en el sector serveis és de 233.500 persones, sobre un total de 342.500, el qual representa un 70% de les persones ocupades totals a la província. Una dada a considerar, no?

Som un empresariat de petita i mitjana empresa, la qual cosa representa que dia a dia estem davant dels nostres negocis, som pròxims, parlem amb els nostres treballadors. Formem el teixit empresarial del nostre territori i creem activitat.

El Dia Mundial del Turisme s’ha convertit en un acte multitudinari, que aprofito per agrair-vos a tots els assistents, que any rere any ens acompanyeu en aquesta diada. Sense vosaltres, no seria possible.

És un dia que els empresaris dels sectors turístic i de l’hostaleria, aprofitem per fer la carta els reis. Enguany us fem diverses peticions, que us demanem a les autoritats assistents, que a la mesura que sigui possible, quan ens tornem a veure l’any que ve,  estiguin resoltes o almenys en un procés d’estar-ho. Són demandes que no només ens afecten al nostre sector sinó a tot el territori i així el país:

  • Acabar amb el Top Manta ha de ser una realitat. Tenim alcaldes i alcaldesses, desesperats per aquest fenomen que no aporta res a la societat. Un exemple és l’alcaldessa de Roses.
  • La prostitució a les carreteres malmet la imatge del nostre territori. Tant amb el Top Manta com amb aquesta activitat es necessita un canvi en la legislació perquè les sancions siguin penals i no administratives.

Demanem que es posi fre a aquestes dues activitats il·legals. Que es canviïn les lleis perquè els cossos policials, els jutges, i els fiscals, puguin actuar davant d’aquestes irregularitats. Amb les lleis actuals, les forces policials i judicials es senten desemparats perquè no poden fer res contra dues activitats que perjudiquen econòmicament i socialment el nostre territori, a nivell de seguretat, convivència i imatge. Us demanem a les administracions, que us poseu mans a l’obra per a canviar el marc legal i acabar amb aquesta xacra.

  • No estem d’acord amb l’intrusisme que provoquen les fires amb presència de menjar en camionetes tant en recintes privats com públics, així com amb els dinars i sopars populars que s’organitzen en plena temporada o dates claus. Són activitats que fan competència deslleial als nostres empresaris en períodes de temporada alta. No cal que s’acabi amb elles. Però per què no es fan en baixa temporada? O en dates de menys presència de turistes?. Seria una forma de desestacionalitzar i no fer competència deslleial als nostres establiments en temporada alta.
  • El baixador que connectarà l’estació del Tren d’Alta Velocitat fins a l’Aeroport de Girona, ha de ser una realitat. Sembla que el projecte va en bon camí, no deixeu que així sigui.
  • Notem una manca de cossos policials als municipis turístics durant la temporada d’estiu. Són dos mesos       quan s’ha de reforçar molt més la seguretat, que és bàsica per a continuar essent un referent en destinació segura.
  • La manca de formació del nostre personal és un deure que han de fer les administracions. Tenim personal poc qualificat i, no només els treballadors sinó també dels que estan al capdavant dels establiments d’hostaleria, que moltes vegades provenen d’un altre sector i tenen un coneixement molt bàsic del que és. Per això ens trobem en una rotació elevada d’establiments que obren i tanquen en poc temps. Sobretot pel que fa a la restauració, més que a l’hoteleria.

En aquest sentit, proposem que l’administració aposti per un model semblant a la dels països del Nord d’Europa: demanar que la persona que vulgui obrir un establiment d’hostaleria, tingui com a mínim un certificat de professionalitat de nivell superior per a obtenir una llicència d’obertura nova. D’aquesta forma es professionalitzaria el sector i es milloraria la qualitat del servei. Un factor bàsic per ser un destí de primer nivell.

Les peticions que posem sobre la taula els empresaris que represento, són propostes i millores perquè tots plegats som exigents, i volem que el nostre destí sigui d’una qualitat immillorable. Sabem que Girona és envejable per a molts altres destins. Si és així, és perquè tant malament no ho fem no?.

Amb això vull dir, i així ho transmeto moltes vegades, quan viatjo a altres països, és que tenim un entorn de primera categoria amb unes bones comunicacions, som un destí segur, amb una bona sanitat, bones infraestructures, transport públic, paisatge, i una llista infinita de qualitats.

Tot i així, hem de seguir consolidant el nostre sector. I torno a fer referència a les paraules del Delegat del Govern a l’entrevista de la Ser, quan deia que si el turisme ha de ser la principal força econòmica, endavant, no passa res.

Les comarques gironines, a dia d’avui i econòmicament, ens nodrim d’aquesta activitat. No ens hem d’avergonyir, ni atacar-la contínuament per part d’alguns sectors, hem de consolidar-la i seguir continuant essent pioners en els sectors turístic i de l’hostaleria. Hem sobreviscut a moltes guerres. Seguim-ho fent.

Us encoratjo a gaudir d’aquesta quinzena edició del Dia Mundial i ens retrobem l’any que ve.

Moltes gràcies,

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.