Hi ha dues maneres d’entendre l’acció política. La primera és la que s’està imposant al nostre país. Consisteix a pensar que l’acció política s’ha de dur a terme amb sentit de clan, partiditzant-la en tot allò que es fa i es diu, parlant en termes de "els nostres" i "els altres" sense tenir en compte quins són els objectius a llarg, sense pensar gran, navegant a la vista.
Hi ha una altra manera, potser més difícil però a la llarga més productiva: la que suma, la que té en compte el que uneix i no el que separa, la que permet posar a dins del grup persones que notser no pensen exactament com nosaltres però que poden contribuir al creixement nacional i a l’assoliment dels grans objectius.
L’onada de sectarisme ho amara tot. És com si les restes de noucentisme que movien el país, o la capacitat catalana per generar "bipartisanship" haguessin mort en mans de responsables polítics massa enderiats amb "l’ara i aquí". Cal que treballem pèr recuperar el sentit de país, per posar a treballar els millors als llocs millors, per fer entendre els qui ens han de succeir que sense generositat i sense humiltat estem condemnats a fer passar per política la sessió d’ahir al vespre al Parlament.
Francament em sembla que estem a punt de viure temps millors, temps que ens faran reprendre la tasca amb força i amb visió estratègica. Caldrà coratge, caldrà sentit del bé comú, caldrà recuperar l’esperit de cohesió social i nacional que ens movia fa vint anys, actualitzat amb tot el que hem après fins ara. Aleshores s’imposarà la manera bona de fer política.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Toni,
Com sempre, molt d’acord amb el que comentes. El problema, com sempre, també és que sembla que siguis dels pocs membres significatius d’algun partit amb aquestes idees, amb ganes de construir ponts més que d’atrinxerar-se en les posicions respectives, i mirar més pel partit propi que pel país.
Penso en personates com en Xirinacs per adonar-me que cal anar més enllà dels partits, que estem aquí pel millorar la nació, no per embutacar-nos en una grisa direcció general de vés a saber què.
En falten molts més que pensin, i expressin, el mateix que tu.
Coincideixo en la necessitat de sumar. La clau és sumar per fer què i sumar on. A estatpropi.cat hi ha un espai per sumar. Allà hi pot ser tothom al marge de la seva militància o simpatia política. A la Xarxa de Blocs Sobiranistes, també: hi pot ser tothom que tingui bloc i vulgui un estat propi.
Aquestes són iniciatives de la societat civil i que es desenvolupen en l’àmbit d’Internet. El Parlament és fora del nostre abast. Nosaltres, com a societat civil, podem fer poc més que demanar-vos una taula de partits sobiranistes que traci un full de ruta.