El Ramonet de Cal Ferrer de Vilafranca de Riuderes no podia somniar.
  |  |
Contes d'amor, de mort i d'altres maldecaps
|
|
rogersua |
diumenge, 23 de gener de 2011 | 17:27h
El vicari Anton estava astorat. Havia rebut en confessió al Peret de can Jepó, que li havia vingut amb un pecat inconfessable. Recentment vaig tornar, després de molts estius, al preciós poble de Lles de Cerdanya. Trescant per una carretereta de massa corves que surt de Martinet, i gaudint de fotografiables vistes del Cadí i la vall cerdana, creuant Travesseres, l’afortunat visitant arriba finalment a Lles. Un poblet menut, que hi cap a la butxaca, i que en vint anys s’ha metamorfosat desconegudament. És molt esperançador veure com durant els últims anys i mesos l’independentisme està sortint de l’armari, percebre com ha passat de ser una cosa d’adolescents idealistes a ser un principi defensat també per executius encorbatats. Sens dubte, el comportament i actituds de l’estat espanyol hi ha ajudat força. Com esmentava recentment una enquesta publicada a La Vanguardia, a Catalunya hi ha ja més gent favorable a la independència que en contra.  En la gran època d’explosió industrial, un transatlàntic anomenat SS Catalonia va estar creuant l’oceà durant vint anys. Va ser un vaixell de passatgers, que entre el 1881 i el 1901 va estar transportant majoritàriament immigrants del Nord d’Europa des d’Anglaterra als Estats Units. Al final de la seva vida operativa, va arribar a transportar tropes britàniques a la guerra dels Bòers a Sudàfrica, on també va ser utilitzat com a presó flotant. Little did I know how it would all turn out... A shy glimpse, a wondrous gasp. An explosion of surreal, drunken shadowed beacons. Me, surrounded by a shyly lighting, velvet smog. Aghast with anticipation, slowly raising my heavy arms to the source. Clanking sputters deafen my senses. Floating in the cloud of unconsciousness, of lazy reactions, desperately extending my hand, my tremolous fingers. Eyelids stutteringly opening, letting in blurred, biased visions. The infernal, malevolent, malignant, dark alarm stops. Time to wake up.
rogersua |
dilluns, 7 de desembre de 2009 | 17:26h
Avui m’ha petat el disc dur del servidor de l’oficina. No tinc accés als correus electrònics, ni al disc dur-magatzem-quarto dels mals endreços. Va llençar el casc brut sobre el que intentava ser una taula, esbufegant. Entre el fang sec i la pols del casc fosc, semblava entreveure’s una creu vermella sobre fons blanc. Segona entrega de les pàgines viscudes de n'Amadeu Duran. . Durant els anys 70 i 80 molts catalans veien l’entrada a l’EEC com una utopia, una fita a assolir. Havia de ser una terra promesa, a tots nivells. A nivell econòmic, social, polític i cultural. Una obertura al món, entrar al club de la modernitat. Aquest dissabte aniré a Brusel.les a la manifestació dels deu mil, convençut que serà una acció molt significativa, important, i justa. El poc ressò mediàtic que ha tingut, la mala premsa en certs mitjans, i el despreci i rebuig per part de certes institucions i personalitats, encara em convencen més de que val la pena participar-hi. El passat dia 16 d’agost vaig estar a la platja de Sa Coma, a la costa oriental de Mallorca, en l’aniversari del desembarcament del destacament català que pretenia alliberar l’illa de les forces franquistes que l’havien dominat des de l’alçament, un mes abans. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS AMICS
POLíTICA / NOTíCIES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|