   |  |
Contes d'amor, de mort i d'altres maldecaps
|
 En la gran època d’explosió industrial, un transatlàntic anomenat SS Catalonia va estar creuant l’oceà durant vint anys. Va ser un vaixell de passatgers, que entre el 1881 i el 1901 va estar transportant majoritàriament immigrants del Nord d’Europa des d’Anglaterra als Estats Units. Al final de la seva vida operativa, va arribar a transportar tropes britàniques a la guerra dels Bòers a Sudàfrica, on també va ser utilitzat com a presó flotant. Little did I know how it would all turn out... A shy glimpse, a wondrous gasp. An explosion of surreal, drunken shadowed beacons. Me, surrounded by a shyly lighting, velvet smog. Aghast with anticipation, slowly raising my heavy arms to the source. Clanking sputters deafen my senses. Floating in the cloud of unconsciousness, of lazy reactions, desperately extending my hand, my tremolous fingers. Eyelids stutteringly opening, letting in blurred, biased visions. The infernal, malevolent, malignant, dark alarm stops. Time to wake up.
rogersua |
dilluns, 7 de desembre de 2009 | 17:26h
Avui m’ha petat el disc dur del servidor de l’oficina. No tinc accés als correus electrònics, ni al disc dur-magatzem-quarto dels mals endreços. Va llençar el casc brut sobre el que intentava ser una taula, esbufegant. Entre el fang sec i la pols del casc fosc, semblava entreveure’s una creu vermella sobre fons blanc. Segona entrega de les pàgines viscudes de n'Amadeu Duran. . Durant els anys 70 i 80 molts catalans veien l’entrada a l’EEC com una utopia, una fita a assolir. Havia de ser una terra promesa, a tots nivells. A nivell econòmic, social, polític i cultural. Una obertura al món, entrar al club de la modernitat. Aquest dissabte aniré a Brusel.les a la manifestació dels deu mil, convençut que serà una acció molt significativa, important, i justa. El poc ressò mediàtic que ha tingut, la mala premsa en certs mitjans, i el despreci i rebuig per part de certes institucions i personalitats, encara em convencen més de que val la pena participar-hi. El passat dia 16 d’agost vaig estar a la platja de Sa Coma, a la costa oriental de Mallorca, en l’aniversari del desembarcament del destacament català que pretenia alliberar l’illa de les forces franquistes que l’havien dominat des de l’alçament, un mes abans. Ens hem de felicitar per la inauguració de les Delegacions de la Generalitat a l'exterior. Fa poc se me'n va anar l'avi. Un petit record. Fa uns dies va aparèixer al diari The Guardian, bastió de l’opinió progressista britànica, un article d’un periodista anglès anomenat Graham Keeley. El senyor Keeley és un periodista freelance, que periòdicament escriu a diaris com The Guardian, The Independent, i d’altres. En Keeley, des de Barcelona, escriu articles d’una qualitat que no sé si els aprovarien a un estudiant de primer de periodisme, i políticament acostuma a mostrar-se molt crític amb qualsevol cosa que faci olor a Catalunya, llengua catalana, immersió lingüística, o normalització nacional. És més, normalment fa d’altaveu de la caverna espanyolista a medis britànics, el qual és òbviament molt nociu per a la respectabilitat de Catalunya en aquell país, on només és notícia per coses negatives o que sonen a pallassada a les mans de gent com en Keeley, que van convertir les subvencions a en Conrad Son en gran notícia que fins i tot va sortir a Bloomberg. En moltes ocasions, els anglesos no deixen de sorprendre, i fan honor, orgullosos, a tots els tòpics sobre el seu sentit de superioritat, volgut daurat aïllament, condescendència, irreverència i símptomes d’actituds imperialistes sense adonar-se que al 56, amb Suez, se’ls va acabar la partida. Un conte de les desventures del senyor Duran: "El viatjant i les llenties". .
rogersua |
dijous, 29 de novembre de 2007 | 13:14h
Acabo de sortir de visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Sóc a fora a la terrasseta, assegut acompanyat d’un cafè. Davant meu es desplega Barcelona, una remor de fons i un mantell de llum amb el rerafons de la gairebé negra nit, amb els núvols reflectint un tènue resplendor. És la primera vegada que contemplo Barcelona de nit. Haig d’admetre que la vista és molt maca, fins i tot captivadora. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS AMICS
POLíTICA / NOTíCIES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|