TEMA DEL DIA
Agenda. El govern de la Generalitat s’ha reunit avui en sessió extraordinària per analitzar la resposta que ha de donar a la sentència del Tribunal Suprem espanyol. L’executiu ha decidit mitja dotzena d’accions però cap no implica fer desobediència institucional. El president Quim Torra s’adreçarà per carta a tots els presidents i primers ministres de la Unió Europea, el G-20 i l’EFTA, el conseller d’Exteriors farà una ronda per Europa i els consellers suspendran la seva agenda i només hi tindran presència els actes relacionats amb manifestacions de rebuig a la sentència del Suprem. Mentre desenes de centenars de persones tallaven carreteres a tot Catalunya, el govern ha renunciat a la desobediència institucional com a resposta a la sentència.
Dins l’actual govern de la Generalitat, només el president Torra i el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, són partidaris de respondre a la sentència del Suprem amb algun gest de desobediència, però la totalitat dels consellers d’ERC i la major part dels de Junts per Catalunya ho refusen. Alguns, com la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, han expressat fins i tot públicament el rebuig a la vaga de divendres dient que perjudica l’economia. L’argument per a renunciar a la desobediència institucional és que per a exercir-la ha de ser útil, ha de servir per a avançar cap a la república i no per a provocar més repressió. I com que el govern no està preparat per a resistir un acte de desobediència, segons els seus integrants, opta per no fer-lo. La prioritat d’ERC i de Junts per Catalunya és salvar les institucions i evitar que una reacció institucional massa contundent a la sentència doni arguments al govern espanyol per a activar el 155. La desobediència es deixa en mans de la societat civil, encapçalada pel Tsunami Democràtic, que ja ha posat nerviós el govern espanyol i el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha anunciat una investigació.
Aquest equilibri entre lleialtat institucional i desobediència civil és difícil de mantenir. El primer a rebre ha estat el conseller d’Interior, Miquel Buch, que és el centre de totes les crítiques per les injustificables càrregues dels Mossos d’Esquadra a l’aeroport del Prat –que van causar ferits– i les de la policia espanyola. L’actuació de la policia catalana aquests dies és molt diferent de la que va tenir durant el referèndum de l’1-O. Les càrregues dels Mossos les ha defensades amb la boca petita la portaveu del govern, Meritxell Budó, a la conferència de premsa posterior al govern. Una de les decisions que s’han pres a la reunió del consell executiu és que el president Quim Torra comparegui al parlament dijous per exposar la reacció a la sentència. La setmana passada Torra va anunciar que la cambra hi donaria resposta: tenia previst que s’aprovés una proposta de resolució per una majoria tan àmplia com fos possible, incloent-hi els comuns. El text, de mínims, havia estat pactat al més alt nivell i teòricament ja era acordat entre Junts per Catalunya, ERC, la CUP i Catalunya en Comú.
Però mentre Budó anunciava la compareixença, el parlament ha enviat la convocatòria del ple, en què es preveuen els torns d’intervenció del president de la Generalitat i de l’oposició, sense incloure cap votació de cap proposta. El problema és que la setmana passada el Tribunal Constitucional espanyol va amenaçar la mesa del parlament dient que si aprovava qualsevol cosa a favor de l’autodeterminació hi hauria sancions. Un acte de censura que el president Roger Torrent va assegurar que no permetria, però ara s’oposa, amb el suport d’ERC, a deixar aprovar un text que contingui la paraula ‘autodeterminació’ i ‘sobirania’. Fonts pròximes al president del parlament ho han justificat dient que en aquesta mena de compareixences no hi ha votacions.
Les negativa de Torrent ha revifat la tensió entre ERC i Junts per Catalunya, però també la incomoditat del president de la Generalitat, que es va comprometre a donar una resposta a la sentència davant la cambra catalana i no vol ser desautoritzat. Les negociacions no s’han tancat i segurament duraran fins al ple de dijous. Una possible sortida, que es negocia a hores d’ara, seria votar la resolució al ple ordinari que s’ha de fer la setmana que ve, els dies 23 i 24, reciclant una moció presentada per ERC. Aquesta moció critica la sentència, demana d’aturar l’enviament de policia espanyola a Catalunya i defensa el diàleg com a solució del conflicte, però no parla d’autodeterminació. Si la cambra no aprova res dijous, la resposta institucional a la sentència serà, políticament parlant, molt aigualida. I molt lluny d’allò que es viu al carrer aquests dies.