Angelpas

Hi ha matins que em llevo d’hora per fotografiar les sortides de sol.
Entre la boirina tan típica del Pla d’Ugell destaquen les ombres de les velles nogueres, d’algun que altre xop que fa guàrdia per les ribes i també la  encara tremolosa i fosca silueta del soberbi campanar de Bellpuig. Dalt, amagant-se i jugant entre els llençols dels núvols, el sol clareja. Mostra, generós, tots els colors, els matisos de la seva inesgotable paleta. I en l’aire quiet i fresc del jove dia es flaira l’olor dels fonolls i dels rosers dels horts. Posen en l’ambient un toc d’alerta els lladrucs d’un ca inquiet o els crits d’alguna garsa. I encara, com per deixondir-me, toca els camals dels meus pantalons i les sabates, la fresca mullena de la rosada que hi ha sobre l’herba i el fanàs que trepitjo. 

Barberà del Vallès.
Àngel Pascual Sauch
2011 I 23

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!