Dedicat a un amic, víctima de la ingenuitat: finals possibles al seu insignificant drama
Apunts per a una tragicomèdia: un tipus d’origen modest s’enamora bojament d’una noia, que tampoc no te gaire diners, i es casen. El tipus tria una feina dura, penca com un negre, tenen tres fills que crien de la millor manera que poden. Ell es creu tota la ortodoxia oficial: igualtat a la parella, amor incondicional, sentit de responsabilitat envers els fills, respecte.
Sent els fills adolescents, la dona comença a dir que ell l’enganya amb altres, tot i que no només no és veritat sino que ell és del tipus tímid i respectuós que tracta les dones com iguals i a qui mai se li acudiria fer un comentari picant.
Fan teràpia de parella i després de gastar-se molts diners resulta que la dona te un transtorn paranoic (amb el que es sent molt còmoda, perquè li justifica qualsevol barbaritat que faci).
La dona acudeix a un centre de dones maltractades i diu que la sotmeten a maltracte psicològic.
Finalment, la dona demana el divorci sense al.legar cap causa, i el jutge li dona la custòdia dels fills , i fixa tota mena de pensions i pagaments al seu favor (probablement no cal ni anar a judici, la maquinària de buròcrates, advocats i gent prudent fa que ell cedeixi en tot "pel be dels fills")
El pobre diable, que ha passat la vida pencant en una feina que no el convencia massa i que el seu únic lleure era la família, i que no li agrada anar de copes, ha de tornar, als quaranta i escaig a casa del seu pare.
Aquí no tinc clar què passa. Una possibilitat és que es tiri daltabaix d’un pont. Això convertiria la tragicomèdia en drama, però tindria l’avantatge de ser força realista.
També podriem fer que es carregués la dona en un assassinat perfecte. Llavors seria una novel.la d’intriga, i l’argument és adequat perquè el lector es posaria a favor de l’assassí, ja que la víctima, la dona, és força repulsiva.
Una altra possibilitat seria que l’home descobrís que divorciat s’està molt millor, que sortís de l’armari o que descobrís que el que li agrada és lligar amb noies joves. La dona li acaba suplicant que torni, però ell prefereix el nou paper d’irresponsable calavera.
També podria continuar treballant com un beneit tota la vida, pagant la pensió de la dona i els capricis dels fills i al cap de molts anys, ferit de mort, la dona s’adona del seu error, li demana perdó i els fills diuen que sempre l’han estimat. Final adequat per donar una moralina, si no fos que està passat de moda.
El tipus també podria fer-se HareKrisna, o monjo de Montserrat, o anar a viure a la Índia, o a Chiapas.
La conclusió és: qui vol casar-se i tenir fills?
I la resposta sempre és la mateixa: no rendir-se mai, no donar marge a la injustícia ni al patiment, jugar-s’ho tot a cada ma. Quan et rendeixes, és com si haguessis mort, i els finals són tots els mateixos: et suicides tan si et tires daltabaix d’un pont com si fuges i no plantes cara.
I els fills, encara, són el millor de la vida
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!