La imatge és la d’una dona d’uns quaranta anys que s’emociona amb el Viatge a Itaca, i s’abraça al seu fill; al fons les últimes clarors del dia donant pas a l’enllumenat dur de la plaça Nova de Terrassa, i més al fons, les il.lusions perdudes. Les llàgrimes s’endevinen mentre els llavis pronuncien allò de "… plens de ventures, plens de coneixences"
En Llach també va cantar aquella que diu "… si vens amb mi, no t’esperis un camí planer, ni estels d’argent… ", i després, va entonar les que mai no hem deixat de considerar les noves cançons, les que va compondre a partir dels vuitanta. Les noves cançons són tan o més boniques que les dels setanta, segur que tenen més mèrit musical, i les lletres no són tan ingènues. Però pels que anem pels quaranta no són el mateix, perquè les velles cançons ens traslladen a aquella època en què encara no havíem perdut les il.lusions i les esperances, quan somniavem amb un llarg i venturós viatge.
I veient aquella dona, jo també tenia ganes de plorar. Em vaig imaginar el seu camí ple de renúncies, potser és una secretària o una empleada de banc, o fins i tot una advocada, que va anar oblidant una a una les il.lusions de la joventut, em vaig imaginar els fracassos amorosos, em vaig imaginar l’home pel que potser va deixar els estudis o els somnis perquè pensava que l’amor ho venç tot. I no va ser així. Què ha quedat de les il.lusions de la joventut?
I s’abraçava al seu fill de nou o deu anys que, cosa rara a aquesta edat, es deixava petonejar sense posar mala cara, potser perquè es sentia intimidat per les llàgrimes de la seva mare. Pels idealistes de la meva generació, que vam rendir-nos després de molta o poca lluita (segurament poca), del castell de les nostres il.lusions només ha quedat dempeus l’amor pels nostres fills. Ni els amics fraternals, ni la parella, ni una feina que pensavem que era temporal, només els fills.
Dona que cantaves el Llach, tan de bo les llàgrimes que t’ennuegaven et facin sentir que almenys alguna cosa ha valgut la pena.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!