Alfons Escoda

No seré jo qui defensi als uns o als altres, crec que es molt fàcil tan d’una banda com de l’altra anar omplint la boca d’arguments que sobre el paper poden estar molt bè, però que sobre el terreny, dins del territori del conflicte es desdibuixen i surten mil arguments en contra, en les dues bandes.
El que si que vull jutjar es el govern actual d’Israel, que a part de tenir que conviuré diferents tendències polítiques, amb les dificultats que això comporta, i l’Alfons ens podria fer unes classes magistrals, ( ei Alfons, es conya!), també em d’afegir les dificultats que porta que el partit polític que a de ser el pes de la balança estigui liderat per una persona acusada de corrupció. Això em fa pensar que si part dels palestins estan liderats per radicals corruptes que no poden solucionar problemes sinó crear-ne més, als Israelians els hi passa tres quarts del mateix.
Amb aquest context se’m es molt difícil entendre com una persona només el llegeixo defensant o argumentant a una part del conflicte, i veig que la imparcialitat, en aquest cas, no hi es. En aquest sentit jo haig de dir que no em considero imparcial, ho tinc clar, se que el meu subconscient em diu d’estar amb els que jo considero més indefensos, amb la part que crec que surt perdent, i en aquest cas se’m fa molt fàcil l’elecció.
Torno a insistir que es molt fàcil escriuré des dels nostres ordinadors, i tenint de referència viatges a la zona, de quasi-turistes i quatre documentals, i ho dic per tothom.
Crec que la proposta d’una pel.lícula no hauria de significar les acusacions d’antisemitisme o de racisme, però això ens indica que la ferida segueix oberta.