L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
No hi ha dubte que a Euskal Herria -i als estats espanyol i francès- avui és un dia històric i ara mateix s’està vivint un moment històric. La iniciativa política que ha endegat l’esquerra abertzale, en una de les èpoques més difícils i dures per a l’acció política, representa una nova mostra de la capacitat, l’arrelament i la dignitat d’un moviment polític que ha estat capaç de fer emergir, malgrat la negació a tots nivells a què els estats “demòcrates” espanyol, francès i la resta d’aliats havien sotmès Euskal Herria. I d’aquesta dificultat, un cop més, l’esquerra abertzale ha sabut trobar el camí per seguir liderant un procés que ha de dur el poble basc a les portes de l’autodeterminació i potser al seu exercici i tot.
Quan es van trencar les darreres converses de pau, que havien assolit nivells molt alts de compromís, l’Estat espanyol va emprendre una de les més dures etapes de pressió amb l’objectiu de situar el moviment independentista al límit de la mort civil per inanició. Tots els passos donats posteriorment, legals, policials, mediàtics, de censura política, d’atemptat a les llibertats, han estat adreçats a aquesta desaparició per evitar el procés d’autodeterminació. Avui, veiem com prenen sentit en aquesta aposta per afeblir fins a nivells límit la capacitat de l’esquerra abertzale, determinades decisions polítiques que han afectat Euskal Herria, com la llei de partits per possibilitar el govern espanyol de la comunitat autònoma basca -PP/PSOE-, com la desaparició del currículum escolar basc en una de les primeres decisions de l’executiu espanyol a la CAV, però també, i molt important, la decisió de no donar el suport del PSOE a Nafarroa Bai en la comunitat autònoma de Nabarra per “ser Navarra raó d’estat”, com digué el ministre Blanco en sortir de reunió d’alt nivell a Iruña.
(Continua)
Es tractava de situar qualsevol lògica lluny dels interessos polítics de l’esquerra abertzale, i potenciar al marge coses com Aralar, la mateixa Nafarroa Bai, la UPN al govern de Nabarra -com el PP al País Valencià-, que es canviés el nom del camp de l’Osasuna…
En tot aquest procés, com sempre, no han faltat les “aportacions” -per dir-ne d’alguna manera que no sembli un insult- des del catalunyisme. L’última, una increïble, domesticada carta del vicepresident catalunyès Carod Rovira a Arnaldo Otegi, a través de l’Avui, lloant l’entrada en el joc que pot representar aquest procés. Com si aquests anys, a més de dolor, no haguessin aportat res a la causa de la llibertat d’Euskal Herria. Lògicament, l’aportació catalana ha tingut altres actors i altres actituds molt més centrades i útils per al futur.
Avui, doncs, en trobem davant d’un moment molt important, que cal empènyer per fer triomfar, i que té l’esquerra abertzale, novament, en el centre i prenent la iniciativa, i posant Euskal Herria, com a nació, completa, en el debat del futur. El camí serà llarg, difícil i segurament amb moments contradictoris, per a tothom, però el moment val un brindis per a l’esperança d’una Euskal Herria carregada de futur i lliure.
Aquí trobareu la notícia del diari Gara on podeu llegir el text de l’acord presentat avui.
Notícia de Vilaweb
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En l’univers de l’esquerra abertzale estan començant a aflorar sectors ( una altra vegada) que critiquen tant a Arnaldo Otegui com a la pròpia direcció, acusant-los de no ser prou d’esquerres ni prou revolucionaris. Sectors minúsculs que es dediquen ( una altra vegada) a difamar a l’esquerra abertzale titllant-los de colaboracionistes de la democràcia burgesa. Sembla increïble però és cert, està tornant a passar, allò que va passar fa uns anys, recordeu? avui torna a passar. És casualitat o és qüelcom més.
Afortunadament l’esquerra abertzale se’n sortirà i no es deixarà intimidar per quatre puristes que seguiran la mateixa sort que els matats d’EE van seguir, és a dir, la via integracionista per l’esquerra, a la casa gran del clavell.
Uns sectors que també tenim aquí, malauradament.