L'Aleix a ca la Toca

Els darrers dies de març i els primers d’abril van organitzar una encaramellada sessió de pastors, pastures, transhumàncies i llargues rutes per carreteres.
Els dies 30 i 31 de març i 1 d’abril, a la seu -encara nova- de l’actiu Parc Natural de la Serra de Montsant, s’hi van organitzar unes exitoses i interessants jornades sobre “La pastura a la muntanya mediterrània: gestió i patrimoni“.
Només hi vaig poder ser els dos primers dies, però em van semblar molt interessants en general i especialment alguns temes en particular. La xerrada que va fer a tall de tancament de la primera sessió el doctor Martí Boada va ser un plaer per al cos: aguda, divertida, punyent, descobridora, transgressora, irònica i amb un munt d’aportacions que van fer de la cloenda una autèntica obertura.

(Segueix)
Abans, diferents propostes sobre els camins ramaders a partir de les
conclusions del grup de treball de la Fundació del Món Rural, amb els
tècnics de l’organisme, L’Eduard i l’Anna, sempre disposats, animosos i
enviant sensacions positives, i el Joan Rovira, coneixedor dels camins
ramaders, que ens va fer notar com n’és de poc aguda l’acció
funcionarial en matèria de territori, en general, i com n’és d’atractiu
el coneixement i les vivències a peu de camí. I una descoberta ben
interessant, de la mà de l’amic Albert Margalef, de Carrutxa, situant
pastures, camins ramaders i un munt de possibilitats per a l’estudi dalt
la serra de Montsant.
A la nit, sopar amb la gent del Parc i el Martí Boada i la descoberta dels llops al Moianès. Aviat al Lluçanès?
L’endemà, una nova jornada plena d’atractius. Bé, tot i que l’inici, amb
un funcionari vinculat a la secció de ramaderia de la Generalitat, va
ser més aviat patètica i amb una manca de respecte per als pastors, del
tot increïble. El moment estelar, la taula de pastors. Un cop més,
dominen els joves i els qui aposten pel futur de la professió. Un gran
plaer compartit amb la gent del Parc, satisfets pel resultat i la
implicació.
L’endemà, segons m’han dit, continuà el bon nivell i les propostes. Unes
jornades rodones que obren noves vies de treball i que haurien de ser
valorades per l’administració. Un èxit, un encert i una gran tasca de la
gent del Parc de Montsant.
El dilluns següent, la mà “ferma” i el cap “clar” de l’administració decidí, sense avisar, i a la vista de la bona feina feta en aquests anys de Parc, amb la direcció de la Neus Miró i un equip tot terreny i amb implicació, carregar-se la directora i posar el Parc en estat “debuenaesperanza”. Una bona mostra de la manca de sensibilitat, del poc que els interessa el territori i de com de cega -o és un cas d’interessos inconfessables, ajustament de comptes i altres servituds vergonyants- i absurda és la línia (?) de l’administarció autonòmica catalunyesa.
Una vergonya i una desgràcia. Esperem que algú sigui capaç de posar les coses al seu lloc abans que sigui massa tard.

El dia 2 d’abril, al Lluçanès, també començàrem a parlar de camins, pastors i transhumància.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!