Article publicat al setmanari Osona Comarca del dia 10/11/2011
El proper 20 de novembre se celebraran les
eleccions a les Corts Generals Espanyoles. Des del punt de vista una persona d’esquerres i
independentista, la participació en aquestes eleccions només podria tenir
sentit com una eina de mobilització i com a prova de força (com és el cas que
es dona enguany a Euskadi, on la coalició Amaiur pot optar a esdevenir la primera
força política).
I és que en aquestes eleccions, es juga amb
cartes marcades. Els catalans, ja hem perdut abans que se celebrin. Cal tenir
en compte que fins i tot en l’hipotètic cas que el 100% dels habitants dels
Països Catalans votessin una única opció independentista, aquesta estaria en
minoria a les institucions espanyoles i, per tant, ni tan sols podria modificar
el marc jurídico-legal per a fer possibles els seus plantejaments
independentistes.
Aquest dilluns, 13 persones varem
ser jutjades a Vic acusades de ser solidaris i haver anat a donar suport a una
família quan estava a punt de perdre el seu pis i quedar-se al carrer. Aquell
dia, una trentena de mossos d’esquadra van utilitzar la força per desallotjar
l’entrada de l’habitatge de la família i permetre que els lacais del Banco de
Santander procedissin a deixar al carrer una parella amb dos fills petits i la
dona embarassada de vuit mesos. El pis en qüestió va passar a engruixir el parc
d’habitatges buits de la ciutat.
Durant el judici es va fer
evident que les forces policials van acudir al lloc dels fets només per imposar
els privilegis del gran capital, encara que això signifiqués trepitjar els
drets bàsics d’una família en una situació dramàtica. Així mateix, també va
quedar clar que no hi va haver cap criteri racional a l’hora de decidir a
quines persones s’acusava i a quines no. (continua)
Avui he participat al meu darrer ple a l'Ajuntament de Vic com a regidor.
El meu discurs ha estat el que us deixo aquí.
Aquesta és la darrera intervenció que faig en aquest consistori, i és la primera que faig a nivell personal. Fins avui, totes les meves intervencions, silencis i vots han estat en representació de la CUP i reflectien el parer del partit i no pas el meu personal (tot i que, lògicament, en la gran majoria de casos coincidien). Aviat farà 4 anys de les darreres eleccions municipals. Com a resultat d’aquelles eleccions, vam entrar a aquest ajuntament dos regidors d’una força política que s’estrenava al consistori, la Laia i jo mateix com a representants de la Candidatura d’Unitat Popular, la CUP. Com que érem nous, no només les persones sinó també l’organització a la que representem, al principi van ser temps difícils perquè vam necessitar un temps d’adaptació al mitjà. Ens calia descobrir el funcionament de l’ajuntament, les rutines, el maneig de les informacions, i també ens calia guanyar-nos el respecte d’aquells que creien que érem una colla d’insensats que dèiem no a tot i que no érem capaços de fer propostes en positiu per a canviar les injustícies socials. Crec que, amb esforç, ho hem aconseguit. (continua)
TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous,
17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26
anys d'emissió (trobareu ací més informació dels fets, actualitzada en temps real).
La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de
comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.
Durant vint-i-quatre hores VilaWeb no emetrà perquè tots compartim
amb els valencians la pèrdua d'una finestra de comunicació i perquè
siguem ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que
ens afecta a tots, onsevulla que residim.
Vos convidem, doncs, a manifestar la vostra opinió sobre el fet a Facebook de VilaWeb o a Twitter, etiqueta: #sensesenyal.
VilaWeb tornarà a emetre divendres 18 a dos quarts de deu del vespre.
La Plataforma per el Dret a l'Habitatge d'Osona organitza aquest
dimecres 9 de febrer una concentració davant del número 8 del passeig
Pep Ventura de Vic per aturar el desnonament d'una família. L'ordre ha
estat donada pel jutjat de Vic a petició del Banc Santander, que
el reclama en execució de la seva hipoteca. A l'habitatge hi viu
l'Ernest i la seva família. Ell està a l'atur i cobra provisionalment
600 euros. No tenen altres ingressos. La seva esposa, Anita, està
embarassada de quasi nou mesos. També tenen dos fills, un nen de sis
anys i un altre d'un any i escaig. No tenen on anar.
La
Plataforma ha fet una convocatòria pública, en la qual explica que
“Aquest és un exemple més que dramàtic del que està passant al costat de
casa nostra. És la INJUSTÍCIA en majúscules. Us convoquem a protestar
per aquesta actuació inhumana, i per donar un cop de mà a la família de
l'Ernest i l'Anita. Demanem la condonació del deute (dació en pagament)
que s'aturi el desnonament i es garanteixi el dret a l'habitatge
mantenint la família al mateix pis en règim de lloguer o sinó garantint
el seu reallotjament en un habitatge digne!”.
Malgrat que el Borbó tingués els sants pebrots de dir allò de "Nunca fue el español lengua de imposición..." i quedar-se tan ample, això de la llengua ja ve de molt lluny.
I per corroborar-ho us deixo aquesta perla.
La meva companya, remenant arxius, ha trobat aquest llibre del registre de batejos de l'Hospital de la Santa Creu de Vic del 1856-1857.
Fins el 31 de desembre, els apunts (en podríem dir posts?) són en català.
I a la pàgina corresponent a l'1 de gener de 1857 hi ha la nota que us transcric:
Desde hoy que contamos el primero de Enero de mil ochocientos cincuenta y siete todas las partidas se pondrán en español por disposición del govierno (sic) de su Magestad la Reina y por mandato del Ilustrísimo Señor Obispo de la Diocesis.
quimvic |
D'arreu |
diumenge, 7 de novembre de 2010 | 11:46h
Ahir el senyor Ratzinger (altrament anomenat Papa de Roma) va afirmar que l'Estat espanyol necessita una reevangelització, perquè "A Espanya ha nascut una laïcitat, un anticlericalisme, un secularisme
fort i agressiu com el que es va veure en la dècada dels anys trenta".
Molt em temo que si per ell fos, l'esmentada reevangelització seguiria els mateixos mètodes amb què van "reevangelitzar" a partir del 1936.
2 molt bones iniciatives que coincideixen en moltes coses; fins i tot en la cançó escollida.
LA FLAMA
"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés
Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
La crisi no només afecta les butxaques. Alguns, a la crisi econòmica hi hem d'afegir la crisi creativa... només cal veure de quan és la darrera anotació per veure que aquest és el meu cas. Esperem que no triguin a arribar temps millors.
Ep... que la idea és d'en Salvador Macip, que la meve creativitat no dóna per tant!
Al ple d'avui hi havia una moció del partit ultradretà PxC, en què es demanava que el Ple donés suport a les mesures que havia poposat l'alcalde per tal de no empadronar les persones que no presentessin un passaport visat en el moment de fer l'empadronament.
Aquest és el discurs que des de la CUP hem fet per rebatre la moció (audio parcial).
Des de la CUP, lògicament, no donarem suport a aquesta
moció ni als nous criteris d’empadronament que pretenia imposar el govern de la
ciutat.
I per no fer-ho, hi ha moltes raons. Aquí
n’exposarem algunes.
Al ple d'avui l'equip de govern ha presentat una moció d'urgència amb
el títol "En defensa de la dignitat de Catalunya". D'enrada, si només
ens mirem el títol, sembla que pinta bé, no, que tots els partits votem
a favor de la dignitat del país (o almenys d'una part)? Però , esclar,
bé hi havia d'haver la trampa per alguna banda.
quimvic |
L'hortet |
dimarts, 24 de novembre de 2009 | 12:34h
La CUP organitza una xerrada sobre el 13D amb Josep Manel Ximenis, promotor de la consulta d’Arenys de Munt.
Aquest dimecres, 25 de novembre es celebrarà al Temple Romà de Vic una
xerrada informativa sobre la consulta popular per la Independència, organitzada per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP Vic).
La xerrada es farà a 2/4 de 9 del vespre i serà presentada per la regidora de la CUP a l’Ajuntament de Vic Laia Jurado.
Els parlaments aniran a càrrec de:
Xevi Rovira, membre d’Osona Decideix.
Albert Portell, membre de Vic Decideix i de la CUP de Vic.
Josep
Manel Ximenis, regidor de la CUP a Arenys de Munt i membre del MAPA,
entitat promotora de la consulta popular d’Arenys de Munt celebrada el
passat 13 de setembre.
XERRADA INFORMATIVA
Dimecres, 25 de novembre a 2/4 de 9 del vespre, al Temple Romà
Organitza: CUP de Vic
Avui, al blog de 
Malgrat que el Borbó tingués els sants pebrots de dir allò de "Nunca fue el español lengua de imposición..." i quedar-se tan ample, això de la llengua ja ve de molt lluny.
Avui, a les 8 del vespre, concentracions al davant dels Ajuntaments dels Països Catalans.
Ahir el senyor Ratzinger (altrament anomenat Papa de Roma) va afirmar que l'Estat espanyol necessita una reevangelització, perquè "A Espanya ha nascut una laïcitat, un anticlericalisme, un secularisme
fort i agressiu com el que es va veure en la dècada dels anys trenta".
Pels drets dels treballadors i contra el neoliberalisme imperant, dimecres 29 Vaga General.
La crisi no només afecta les butxaques.
Al 
Al ple d'avui l'equip de govern ha presentat una moció d'urgència amb
el títol "En defensa de la dignitat de Catalunya". D'enrada, si només
ens mirem el títol, sembla que pinta bé, no, que tots els partits votem
a favor de la dignitat del país (o almenys d'una part)? Però , esclar,
bé hi havia d'haver la trampa per alguna banda.
La CUP organitza una xerrada sobre el 13D amb Josep Manel Ximenis, promotor de la consulta d’Arenys de Munt.
