L'Aleix a ca la Toca

Avui, Òmnium Cultural, l’Institut d’Estudis Catalans, la USOC, CCOO, la UGT i la Unió de Pagesos han presentat una nova acció de gràcies a Espanya, a l’Espanya autonomista, la de la renúncia i la manca de sobirania. De la USOC, CCOO i UGT no ens ve de nou per la seva trajectòria obertament espanyolista. Dels altres, a banda d’Òmnium, em sorprèn i em sap greu. Sempre he cregut que en una societat sana, això que ara anomenen agents socials havia d’anar per davant de la classe política, dels mitjans i altres instruments totpoderosos. En el nostre cas, la malaltia social és tan béstia, que, contràriament, van al darrere i ensopegant en la merda.
Només faltaven aquests sumant-se als partits principatins i a la nova PDD. És ben cert que estem en un moment dolent, sobretot per la manca de gosadia, imaginació i capacitat d’engrescament en projectes atrevits i de futur que tenen aquests agents socials i els seus directors d’orquestra, els actuals partits polítics amb representació parlamentària.
Unió de Pagesos, Òmnium i l’IEC no juguen el paper que els correspon, accepten fer de comparses d’un corrent sense energia ni perspectives de futur. I s’enfanguen en el llot de l’autonomisme inútil, paralitzador i espanyolitzant. De fet, cada pas, cada gest, cada declaració ajuda a clarificar el camí i a posar cadascú al seu lloc, i l’autonomisme és el terreny dels que accepten la submissió. Un terreny ja superat en el camí de la llibertat dels Països Catalans.