L'Aleix a ca la Toca

Manifest aprovat en la darrera assemblea de la PDE, el 20 de febrer del 2010. En aquesta assemblea la PDE ha convocat una manifestació a Barcelona el proper 30 de maig. No hi pot faltar ningú.

Manifest

Enguany fa 10 anys que va nàixer el moviment ciutadà més important
que ha existit a les Terres de l’Ebre en els últims temps, la
Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Un moviment que va sorgir a
partir d’una decisió política que tots nosaltres vam percebre com un
atac directe al nucli de la nostra identitat, al riu Ebre, que és el
vincle més fort que existeix entre aquestes quatre comarques i ens dóna
el nom i la personalitat.

(Continua)

(…)

Amb aquella decisió política i econòmica, la gent del sud de
Catalunya ens vam sentir menyspreats: tornàvem a percebre que aquestes
terres només se’ns té en compte a l’hora de produir l’energia que els
altres territoris utilitzen per desenvolupar-se econòmica i
demogràficament, o bé quan es necessita un abocador per als residus que
aquelles mateixes terres produeixen però que sembla que no poden ni
guardar ni transformar.

A grans trets, i anomenant tan sols les propostes o actuacions
d’agressió al territori més importants que s’han dut a terme en aquests
últims anys, podríem parlar de:

* El cementiri de residus radioactius que volen instal·lar a Ascó.
Encara no tenim prou radioactivitat a les Terres de l’Ebre amb les 4
centrals nuclears que a més haurem de guardar durant uns milers d’anys
tots els residus produïts per totes les centrals nuclears de l’Estat
Espanyol?

* El projecte de dipòsit submarí de gas natural davant la costa
d’Alcanar i Vinaròs. També hem de guardar el gas que gastaran al nord i
al sud del Sénia? Encara hi ha alguna persona que creu que aquest
projecte no afectarà negativament la pesca i l’aqüicultura de la nostra
costa?

* La massificació eòlica de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.
Aquestes dues comarques continuen abocades a produir més energia, això
sí, teòricament “no contaminant”, per després exportar-la a centenars
de quilòmetres, que és on la utilitzaran sense tindre en compte si
malmeten el nostre paisatge i el futur de la nostra agricultura i
turisme rural.

* L’abocador de Tivissa. No sabríem com definir-lo si no és d’engany
premeditat, perquè actualment ja s’hi acumulen els residus sòlids de
gran part de Catalunya, quan deien que només havia de servir per
recollir les escombraries de les Terres de l’Ebre.

* La vergonya de la mina de bauxita a Horta de Sant Joan dins del
parc natural dels Ports. És increïble que dins d’un parc natural es
puga dur a terme una extracció minera, per molt que es diga que és de
baixa intensitat.

* Pel que sembla, l’únic abocador tòxic que tenen previst netejar a
les nostres comarques són els residus de l’embassament de Flix, però de
moment només porten quatre anys de retard i pel que sembla no tenen cap
pressa a començar.

La gent de la PDE ens hem de sentir orgullosos d’haver aturat un
transvasament de l’Ebre, però estem lluny d’haver guanyat la guerra, en
aquests moments ens amenacen moltes petites batalles difícils de
combatre. Nosaltres tenim tot el dret de viure a la nostra terra amb
respecte pel medi que ens envolta i per tant volem que les Terres de
l’Ebre es desenvolupen amb la perspectiva del segle XXI i no del segle
XIX. Ho volem per nosaltres i per les generacions futures.

El tram final del riu Ebre i el seu Delta és la segona zona humida
més important de la Mediterrània per la seva biodiversitat i el seu
valor ecològic. Un cabal ambiental del riu i uns sediments suficients
són l’única manera de mantenir aquest Delta i tota la seva producció
econòmica amb l’agricultura, la pesca, l’aqüicultura i el turisme. Per
raons econòmiques òbvies, la gent d’aquestes comarques no podem
consentir que es malmeta la font principal de la nostra riquesa, un
lloc privilegiat entre dos parcs naturals i un riu ple de vida.

Ens agradaria que els nostres representants polítics tinguessen la
valentia de defensar el tipus de desenvolupament que reivindiquem, ben
diferent, pel que sembla, del que ens han assignat en el repartiment de
papers. I els exigim, com a representants nostres, que tinguen visió de
territori i de futur i no es dobleguen ni a la voluntat del govern de
la Generalitat ni a la del govern de l’estat. Ells haurien de ser els
primers a defensar el patrimoni de tots, començant per exigir
unànimement allò que va aprovar el Parlament de Catalunya: un cabal
ambiental suficient per al riu Ebre.

VISCA LES TERRES DE L’EBRE!

LO RIU ÉS VIDA, NO ALS TRANSVASAMENTS!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!