L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Merla d’aigua
(Cinclus cinclus)
Imatge del SIOC
Potser n’hi ha a la riera de Merlès?
El passat dia 1 d’octubre, al riu de Lladorre i a la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà, vaig poder gaudir d’una visió molt temps esperada. La merla d’aigua, que algun cop havia tingut la sensació d’haver vist fugissera però mai certa, s’havia fet realitat. Prop de Tavascan, al pont que hi ha en el camí cap al pla de Boavi, una bellugadissa merla d’aigua deixava destacar la pitrera blanca tota nerviosa al cim d’una roca que tenia mig cos dins el riu. I de roca en roca, xisclant, anà desafiant el joc de la visió i la fugida.
Més tard, a Llavorsí, al bell mig del poble, altre cop els xisclets, el reclam… i la visió! Una altra merla d’aigua es feia realitat. En un dia, la merla d’aigua havia sadollat el meu neguit molts anys acumulat. Un primer contacte ben interessant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!