Demà, a la Universitat Catalana d’Estiu es farà un acte d’homenatge al Cala, un acte de record, però també ha de ser un acte de compromís amb tot allò que sempre va defensar i que sempre va lluitar per aconseguir: uns Països Catalans lliures, com a país i com a societat.
Recordo, sempre em vénen com agulles punxents, les seves paraules indignades aquell 11 de Setembre, al Fossar de les Moreres, l’any 1977, mentre alguns dels que van començar a estovar l’opció parlaven i feien possibilisme barat: “no ens en sortirem mai de traïdors i botiflers”.
I amb els anys, el coneixement personal em va fer no únicament sentir una gran estima, sinó notar com creixia un gran respecte per la seva constància i el seu compromís, per la seva ferma i lúcida militància, malgrat les vores que li van fer per segons quins lideratges excloents. Avui el Cala és ben viu en qui creu honestament en aquest país. I demà li ho direm col·lectivament.