L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
La imatge i la reclamació de la independència van marcar la jornada d’ahir, amb mobilitzacions i actes importants, en quantitat i qualitat, a diferents ciutats i pobles del país. En aquest sentit, crec remarcable el paper i la presència de la CUP a Girona i Vic i la important mobilització de l’Esquerra Independentista a Barcelona i Reus.
Aquest 11 de Setembre, influït de forma determinant per la campanya per penjar l’estelada als ajuntaments, fet que ha permès visualitzar les essències més colonials del PSC-PSOE i algunes misèries de la resta, però que ha permès també pensar que amb un xic més de gosadia i posant el llistó al lloc adequat -l’autodeterminació- el país podria donar força més de si. I en aquest sentit, cal acabar de configurar la línia i la pràctica d’una esquerra independentista amb un munt d’eines i influències i amb un referent en creixement -la CUP- però amb massa vicis a les mans de les autoanomenades organitzacions polítiques d’aquest espai i la seva obsessió per dir a la CUP per on ha de caminar i què ha de fer. En aquest sentit, l’absència de la imatge i la presència activa de la CUP en els actes i les mobilitzacions de Barcelona, determinen una sensació d’absència que no és en cap cas positiva.
La jornada d’ahir ens hauria de fer veure, als membres de l’Esquerra Independentista, però també als motivats per plataformes “sobiranistes”, que hi ha un terreny de joc que és nostre i que en el guió no existeix el terme autonomia. I que en aquest camp, el referent polític només pot ser un que no hagi flirtejat amb les autonomies d’España, ni que les justifiqui per tàctiques partidistes.
Alguns enllaços recomanables per a una reflexió sobre la jornada d’ahir:
Mails per a Hipàtia
Wu.Ming.cat
Casal Despertaferro
Mail Obert, de Vilaweb
Llibertat.cat
prendre la paraula
Aquest 11 de Setembre, influït de forma determinant per la campanya per penjar l’estelada als ajuntaments, fet que ha permès visualitzar les essències més colonials del PSC-PSOE i algunes misèries de la resta, però que ha permès també pensar que amb un xic més de gosadia i posant el llistó al lloc adequat -l’autodeterminació- el país podria donar força més de si. I en aquest sentit, cal acabar de configurar la línia i la pràctica d’una esquerra independentista amb un munt d’eines i influències i amb un referent en creixement -la CUP- però amb massa vicis a les mans de les autoanomenades organitzacions polítiques d’aquest espai i la seva obsessió per dir a la CUP per on ha de caminar i què ha de fer. En aquest sentit, l’absència de la imatge i la presència activa de la CUP en els actes i les mobilitzacions de Barcelona, determinen una sensació d’absència que no és en cap cas positiva.
La jornada d’ahir ens hauria de fer veure, als membres de l’Esquerra Independentista, però també als motivats per plataformes “sobiranistes”, que hi ha un terreny de joc que és nostre i que en el guió no existeix el terme autonomia. I que en aquest camp, el referent polític només pot ser un que no hagi flirtejat amb les autonomies d’España, ni que les justifiqui per tàctiques partidistes.
Alguns enllaços recomanables per a una reflexió sobre la jornada d’ahir:
Mails per a Hipàtia
Wu.Ming.cat
Casal Despertaferro
Mail Obert, de Vilaweb
Llibertat.cat
prendre la paraula
La fotografia correspon al pas de la manifestació de l’Esquerra Independentista per davant del Born, a Barcelona.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona crònica, si senyor.
Sens dubte que l’esquerra independentista està bastint una alternativa viable i sòlida però també hem de fer autocrítica. Crec que la CUP, en tant que espai aglutinador i amb potencial, ha de jugar un paper més destacat en la construcció d’un referent rupturista amb l’estat i el capitalisme.