L'Aleix a ca la Toca

Fa dies, molts dies, però darrerament amb més densitat i intensitat, que la corrupció està a l’ordre del dia en aquest sistema que hom defensa com el menys dolent de tots. Ara, els Països Catalans, esdevinguts unitat corrupta universal, mostren un dia i un altre, com n’és de corrupte el sistema on estem immersos. I no tant pels casos de corrupció, sinó per la normalitat amb què es tracten, el respecte cap els corruptes, la lentitud en aixecar l’estora i la rapidesa en buscar justificacions. Els mitjans més bel·ligerants es mostren argumentatius i donen espai i més espai a la gent que s’aprofita dels diners de tots i de les infraestructures de tots, i de la bona fe de tots.
Millet, Camps, Matas, Informes, Fundacions, Fabra, procediments en l’obra pública, la venda del servei públic, la intoxicació als mitjans en temes de salut, els favors a les empreses de l’energia, la queixa hipòcrita i impotent davant les liquidacions a grans executius bancaris…
No acabaríem mai. És un noparar i és per a tots.

(Continua)
Ens queda el consol de dir -com en tot- que a Europa i al món ric això passa a les millors cases: Israel, l’Autoritat Palestina, el negoci de la salut als EUA, Berlusconi, casos als estats francès, britànic, alemany, japonès, el model rus… I Espanya també, per totes bandes.
La premsa en fa salsa, els partits es tiren els plats pel cap, els governs i les oposicions fan jocs de mans, però tot va fent el seu curs. De cop tots confien en la justícia -cal fer llistes de casos amb els jutges implicats?- i la democràcia va fent.
El sistema es blinda i els negocis amb els nostres diners continuen en mans desconegudes i indecents.
Mentre, a Euskal Herria, es deté un grup de persones per fer política, per voler-ne fer a favor de les persones i el país i per rebutjar una manera de fer política miserable. Unes persones que demanen solucions polítiques i que busquen millorar les condicions de vida del poble basc. Per a ells, per als qui volen fer política, hi ha una llei, la Llei de partits, que permet empresonar-los a partir d’acusacions que s’inventen els jutges i els polítics i que ningú no pot jutjar.
Per als corruptes i els que accepten que la democràcia sigui una gran claveguera, un macroabocador, un sac de fems o un carreró sense sortida, anar tirant i anar passant-se la pilota.
Abans les lliçons es donaven a les escoles, ara les dicten els xoriços.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!