L'Aleix a ca la Toca

El diari El Punt, el de la mateixa empresa que fa el diari catalunyès AVUI, publica un reportatge sobre l’assemblea de Reagrupament.cat. En una columna inclou 5 articles de la Constitució de Catalunya, una proposta de llei que diuen els reagrupats que voldran dur al Parlament catalunyès si treuen representació en les properes eleccions autonòmiques.
El plantejament sobre la nació i el seu abast queda perfectament delimitada i fora de dubtes -fins i tot pels qui volen seguir jugant al joc del carretó amb l’ambigüitat de dir Catalunya als Països Catalans-, i així se’ns diu que “Catalunya és un estat de dret, independent…”; que “la sobirania nacional pertany al poble de Catalunya…”; que el “territori de Catalunya es correspon amb els límits geogràfics de Catalunya”, i -prepareu la traca!- que “Una llei regularà les condicions d’adquisició, conservació i pèrdua de la condició nacional de català. Els ciutadans del Païs Valencia, les Illes Balears, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer tenen garantida la condició nacional de catalans si la sol·liciten”.
Arribats aquí, queden dubtes?

(Segueix)
No, no en queden. La nació es correspon amb la comunitat autònoma catalunyesa, la resta de territoris dels Països Catalans són espanyols, francesos, italians o qualsevol altra cosa, ja s’espavilaran, i si volen, via instància, genuflexió o aportació de registre on digui alguna cosa que es pugui identificar amb els territoris d’ultramar-antigues colònies-somnis de babaus, podran veure reconeguda la seva condicó de catalunyesos, estadi superior en l’evolució símia principatina.
M’he permès utilitzar el terme proscrit pels independestistes d’ordre, els de l’Acte d’Estat, més que res per si, d’acord amb la voluntat del PP-PSOE a la resta de comunitats autònomes afectades, es prohibeix el seu ús no fos cas que posés en perill la pau del poder.
El Toni Cucarella, al seu blog reflexionava sobre el secessionisme lingüístic de nova marca, el que accepta -que bons que són!- la unitat lingüística però treballa per garantir l’allunyament de les variants. Els nostres independentistes catalunyesos van molt més enllà, directament seccionen el país i si els de la diàspora sentimental volen, els donarem la doble nacionalitat, com els espanyols fan amb els argentins o els xilens.
Òbviament, els de Reagrupament, amb Carretero, Laporta, Móra o el tòpic de la mare de déu de montserrat ja se’n poden anar a fer la mà. I malgrat ells, seguirem creient en el país.
Parafrasejant Fuster, com recordava Partal, a aquests catalunyesos ni un duro de confiança, abans mirem què diuen.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!