Abans que ningú m’acusi d’oportunista, em mullaré i ja estarà dit. La victòria del Sandro Rosell és una mala notícia.
És el triomf de les multinacionals de l’esport i dels sectors més elitistes i reaccionaris, moderns i cosmopolites.
No cal anar més enllà i fixar-nos amb el suport, tan ben portat, del senyor Núñez, segurament del senyor Gaspar i els seus negocis i de les multinacionals, de la premsa esportiva i dels revenedors de jugadors.
Realment, era difícil que no guanyés. Els altres candidats, amb la incògnita per desconeixement del Benedito, eren derrota segura. Però també és evident que no ens aporta millores sinó marxa enrere, en el compromís nacional i social.
Esperem que puguem seguir identificant-nos amb l’equip. I que no ens posi massa difícil poder seguir cridant amb orgull, Visca el Barça!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com a soci del barça i valencia hem dona vergonya el que ha fet la resta de socis. He d’acceptar el resultat i esperar a vore que fa Sandro, hem de donar-li una oportunitat, pero a mi en rocorda massa a Florentino. Les seves declaracions dient que no s’ha tractat be al socis de fora de catalunya (segons el seu criteri jo ho soc) donen una idea del seu catalanisme. Esperem que mantinga la prohibicio d’entrada als violents, pero si te els suport de Gaspart, ho dubte. Si aquesta gent torna al camp, estripare el carnet, el meu i el del meu fill que pageu jo.