L'Aleix a ca la Toca

Amb 30 anys a l’esquena i una herència inacabable, les amigues i els amics de Carrutxa, l’entitat de tentacles intercomarcals, avui han viscut la Tronada de la Festa Major de Sant Pere de Reus, des de dins, al bell mig de la bellíssima -amb perdó pel dau de la mala sort!- plaça del Mercadal. Plors, nervis, emoció i satisfacció. No n’hi ha per menys. I amb el Tro de festa -distinció municipal reusenca- donat a l’entitat en la persona del Salvador Palomar, no hi ha dubte que Carrutxa és avui una entitat “tronada” i exemplar.
Com totes, les entitats passen per moments de tota mena i per situacions no sempre agradables i falagueres. I a vegades, les personalitats costa de fer-les encaixar. Però és indiscutible que aquest reconeixement institucional, públic, també és necessari i important. No farem apologia d’això, al cap i a la fi, les institucions tenen poca memòria i a voltes carreguen massa mala llet, i tot pot convertir-se en poca cosa. Però guardant-nos sempre l’última paraula, la darrera voluntat i la intenció de seguir anant més enllà, només faltaria, carrutxeros, que no poguéssiu viure amb satisfacció tanta feina, tanta voluntat convertida en realitat i tantes apostes retronant del Mercadal de Reus a les parets de Montsant.
Des de fa una colla d’anys que treballem junts, cada cop més a prop, cada cop amb més sincronies, i amb les dèries i tics de cadascú ben vius, com ha de ser, malgrat el que diguin les pautes avorrides de tanta modernitat idiota. I avui, més de 10 anys després, compartim una intersecció fantàstica anomenada Caramella, juntament amb Tramús, de l’Horta, els tercers en concòrdia.
L’aprenentatge ha estat d’alt nivell, un màster en moltes coses, però sobretot em sento cofoi del regust d’avellanes i la flaire de pólvora, ironia i sinceritat amb què heu condimentat tantes hores i tants projectes. Per molts anys!

La imatge és del blog de Carrutxa, Taula parada, i és de la Roser Palomar Fonts

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!