L'Aleix a ca la Toca

Fa molts anys que Espanya viu de la mentida, gairebé des de sempre. Però aquests dies, amb la sentència del cas Egunkaria i les detencions posteriors d’advocats, expresos, i familiars de presos, gent que feia vida normal pública, que no s’amagava de res, s’ha evidenciat més que mai la necessitat que té aquest Estat antidemocràtic i corrupte de seguir bastint la mentida com a fonament de la seva existència. Les 11 detencions últimes, s’han amanit d’acusacions molt i molt greus, amb compareixences i filtracions que han implicat la Guardia Civil, l’Ertzantza, els mitjans de comunicació espanyols i el ministre de la guerra “interior”. Els fets han demostrat que “tot” era mentida, que “tot” era un muntatge mediàtic, amb l’afegit de les tortures, la por, la intoxicació, amb un clar regust de venjança per la sentència d’Egunkaria i per la impotència que els genera que cada cop estigui més clar que a Euskal Herria hi ha un subjecte amb el que no poden -la consciència de ser un poble- i que després de l’autonomia -o sigui, amb la fi de la lluita armada de la ETA- només hi ha el camí a l’autodeterminació. Òbviament, per la via democràtica -o sigui, lluny d’Espanya- i amb una societat activa i conscient.
El més escandalós, és el silenci que generen la gran majoria dels mitjans de comunicació d’arreu de l’Estat. Tot i amb això, han perdut la batalla. Esperem que aviat s’acabi la guerra. Mentre, seguiran bastint la mentida per donar cobertura a la guerra, el seu terreny de joc preferit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!