L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
El Tribunal Suprem, l’Audiéncia Nacional, el Govern espanyol -del PP o del PSOE-…, tot el mateix, i amb un únic objectiu: garantir la unitat indivisible d’España. Abans, a través de l’uniformimsme, ara, a través de l’autonomisme. Abans, amb la repressió, ara, amb la repressió. Abans, amb el silenci dels mitjans, ara, amb el silenci i la voluntat de la majoria dels mitjans .
I aquí, encara hi ha, després d’un munt d’anys de mostra -30?- qui en nom del “catalanisme” -un d’aquells mots que no ens han pres perquè no acaba de servir per definir massa res- defensa, justifica o es queixa, amb l’estatut o els estatuts, de la ingerència espanyola. Encara som aquí?! Potser que comencem a tocar el dos, no us sembla? I de manera ràpida i urgent, que potser ja comencem a semblar còmplices de l’España d’abans i de la d’ara.
Prou mobilitzacions, accions i manifestos que justifiquin cap autonomia
als Països Catalans. Només tenim un camí: marxar d’una vegada, i per
això cal una estratègia independentista.
I aquí, encara hi ha, després d’un munt d’anys de mostra -30?- qui en nom del “catalanisme” -un d’aquells mots que no ens han pres perquè no acaba de servir per definir massa res- defensa, justifica o es queixa, amb l’estatut o els estatuts, de la ingerència espanyola. Encara som aquí?! Potser que comencem a tocar el dos, no us sembla? I de manera ràpida i urgent, que potser ja comencem a semblar còmplices de l’España d’abans i de la d’ara.
Prou mobilitzacions, accions i manifestos que justifiquin cap autonomia
als Països Catalans. Només tenim un camí: marxar d’una vegada, i per
això cal una estratègia independentista.
Us recomano el blog de l’Humbert Roma
Aneu a Gara i llegiu la informació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!