Com han canviat els temps !!!!
No fa pas tants anys, l’exclusivitat de fer "manis" era dels sectors considerats d’esquerra. Tot valia per a organitzar una moguda. Quants de nosaltres havíem fet campana a l’Institut per anar a manifestar els nostres desitjos i reclamar les nostres mancances. Doncs tot allò ha canviat. Els nostres fills o passen de tot o es queden enganxats a la play, el pc o la nintendo. Ara per a comunicar es porta el mòbil i el messenger.
És així de cru. Ens han pres la nostra legitimitat. De sobte, sense haver gran diferència social entre fa vint anys i avui dia, els manifestants han passat a ser gent de dretes i clericalment parlant, gent aposentada i de vida fàcil. Les reclamacions s’han tornat exemplars i els missatges recalcitrants. En el moment que hem aixecat la veu i ens hem posat dempeus, surten els grups més dretans del panorama polític per a voler jutjar a tots els que demanem quelcom més del que de forma filtrada ens han atorgat com a gran tresor i que veritablement no arriba, de cap de les maneres, al model e país que demandem. Les paraules Estatut, Carod-Rovira, Trens de Rodalies, Aeroport del Prat o Autodeterminació, provoquen una síndrome repressiva que fins i tot s’atreveixen a comparar la situació actual a la situació de l’any 36.
Sens dubte vivim moments de difícil explicació i amb la ferida dins del seu cor blau, els dretans espanyols s’han unit i justificat per a intentar retornar les velles esperances colonitzadores de fer un estat espanyol "grande y libre" que travessi els set mars i arribi a port amb els cofres plens de tresors conquerits.