EL BLOC DE L'ADRIÀ

Independentment al fet de trobar-te dins de les llistes d’un partit polític com és Esquerra, cal fer una reflexió del present i futur de la nostra realitat.

En les darreres setmanes hem vist com la majoria de partits polítics de Sant Esteve presentaven les seves llistes electorals de cara a les properes eleccions municipals. Cadascú utilitza els seus mitjans per a intentar convèncer a la ciutadania que son els millors i mes preparats, però des de la complicitat que significa el fet de participar de la mateixa festa de la democràcia, qual és un esdeveniment electoral, voldria afegir quelcom per a mi important. A la política, sentiment. Utilitzaré el futbol com a element comparatiu i eina de similitud. En el futbol hi han futbolistes que senten els colors de l’equip i altres que senten els colors dels diners. Malauradament els segons aclaparen els primers. A la política passa el mateix i el que em preocupa és que cada cop som menys els que fem política de sentiments. Alguns pensaran que estic dient una xorrada, però jo soc així i ho sento com ho dic.

Una diada com Sant Jordi, patró de Catalunya, és un dia per a defensar el que és nostra. No voldria ser despectiu, però segur que molts polítics en una Feria d’Abril sortirien al carrer a repartir els seus somriures. Perquè no van sortir ahir?. On eren?. Que no senten a Sant Jordi com quelcom seu?. Ahir era un dia per a fer país i un cop al carrer, els d’Esquerra ens vàrem sentir sols. Ja sabem allò de millor sols que mal acompanyats. Evidentment. Però a quarts de vuit passejava pels carrers de Vilafranca del Penedès i allò era diferent. Tots al carrer. Paradetes, senyeres, etc. Allò era sentir i estimar. Que lis passa a la resta de polítics de Sant Esteve?.

Fa temps que ho vivim i ho diem, els polítics sesrovirencs han renunciat a la seva catalanitat per aconseguir quatre vots més i aquest no és el cas de la gent d’Esquerra. Llegirem escrits on ens critiquen que sempre fem ús de la llengua i que no sabem dir quelcom més. Calumnies i més calumnies. Fins fa poc, l’altre partit de tendència catalanista respectava i defensava la llengua, doncs ens han demostrat que això s’ha acabat i han creuat la línia. La publicitat de l’acte de presentació s’ha fet amb folletons a doble cara. Una cara en català i l’altre en castellà. Adéu defensa de la llengua pròpia. Tot plegat per a que?. Per a governar?. Per a guanyar vots de castellanoparlants?. Quin problema hi ha en seguir utilitzant la seva llengua si la senten com a pròpia?. Torno a dir el que he dit abans, a la política…. sentiment. I si el que han fet és aplicar sentiment, ens hem quedat sols. Visca Esquerra. Visca la Terra i Visca Catalunya.