El sinistre Grande Marlaska (no us fa por aquest paio quan el veieu/sentiu?, a mi si) entrevistat a Catalunya Ràdio aquest matí. Entrevista que, al menys a mi, m’ha deixat molt males sensacions. Aquest personatge ha estat parlant dels Mossos, de la seva ampliació de plantilla, del seu equipament, i de tot el que li han preguntat en primera persona com a ministro, com si fossin responsabilitat seva, com si directament fossin seus vaja… o ho són?.
Li han preguntat també per la comissaria de Laietana i literalment s’ha rigut de la pregunta i de la que li ha fet, i, el que és més greu, de tots els que a dins d’aquell maleït edifici han sofert el que han sofert en temps de dictadura… i força recentment.
I ara la pregunta la faig jo: i amb personal d’aquesta mena es pretén parlar i negociar?, algú amb un dit de front pensa que és possible arribar a res decent amb aquesta gent, i que al damunt ho respectin?.
Per a aquesta gent Catalunya és seva, els catalans som seus, i ells fan i desfan aquí com, per dir-ho en paraules d’en Pep Guardiola, “els putos amos”.
Quan escric això deu estar assegut a la Junta de Seguretat o com es digui amb el Govern de la Generalitat negociant (imposant?) ves a saber què amb la complaença dels nostres polítics. Que trist tot plegat!.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!