Decidir la composició i els colors de la bandera de la futura i vull pensar que propera República catalana és el menors dels problemes que tenim plantejats com a país, com a moviment independentista o com a Esquerra Independentista. És una questió secundària i gairebé irrellevant que no mereix massa més que un breu article de 3000 caràcters com aquest.
Sempre s’ha dit que la bandera del País, dels Països Catalans, és la de les quatre barres, que l’estelada és només una ensenya de lluita, de reivindicació i que, un cop assolida la sobirania, seria l’anomenada Senyera (la sang-i-or…) la que s’enfilaria per un dels màstils de la seu de les Nacions Unides. Aquest plantejament, però, potser no és tan lògic ni evident com podria semblar. Primer perquè són molts, majoria, de fet, els casos en els quals després d’un procés d’autodeterminació i d’assoliment de l’independència, el nou estat opta per una nova iconografia que l’identifiqui superant antics referents més o menys desvirtuats. En segon lloc perquè les quatre barres no són patrimoni exclusiu de la nació catalana i els altres territoris propers i amics, com l’Aragó, la Provença o, amb un pal menys, el comtat de Foix, que l’utilitzen mereixen poder seguir fent-ho sense que se’ls confongui amb el futur nou estat. Encara més, fins i tot és més que probable que, en un dels quarters del seu escut, el Regne d’Espanya hi mantingui les quatre barres.
La tercera raó és de tipus intern i procedimental. Com que és possible que el procés cap a la República no es faci de forma simultània a la totalitat dels Països catalans, en aquells territoris que s’hi incorporin posteriorment les quatre barres han de poder seguir figurant en els escuts i banderes sense que això plantegi conflictes o confusions innecessàries. Així quedaria més clar que una cosa és l’estat i l’altra la nació i que, temporalment, els seus límits podrien no coincidir. Per últim, seria bo que l’estelada fos la bandera de la futura de la República per una qüestió de concepte, ideològica, per deixar clar que sí, que és evident que tenim una història, un passat, uns trets identitaris heretats i una llengua milenària que expliquen que sigui precisament en aquest tros del planeta on ens proposem construir un projecte nacional. Ara bé, allò que farem serà inevitablement nou, i no es tractarà tant d’ajustar comptes amb el passat sinó de treballar per un futur diferent i millor. Per això és bo que la bandera porti quatre barres, per recordar d’on venim, però també un estel, per explicar al món i a nosaltres mateixos que comencem de nou i que volem fer-ho bé. I sí, seria fantàstic que l’estel fos roig, no per sentir-nos més guanyadors, aquells que l’hem portat des de fa una colla d’anys, sinó perquè això voldria dir que en el procés cap a la independència, l’esquerra (no només l’estrictament independentista) i els sectors populars han estat capaços de participar-hi amb prou força i organització com per marcar una agenda social potent en el procés constituent. Tinc la sensació, però, que d’altres sectors socials i ideològics s’estan movent més i millor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’estelada crec que es podria reservar per a les forces armades, si n’hi ha, la marina mercant, etc. Si fos la del país, els qui s’estimen més l’estel vermell no se sentirien prou còmodes amb el blanc i a l’inrevés. En fi, no crec que calgui canviar el que no cal canviar.
PD: La coincidència de banderes no és cap problema. L’escut d’Aragó conté la bandera de Sardenya; Indonèsia té la mateixa bandera que Mònaco i, si no fos per l’escut, les banderes de Cantàbria i Polònia, d’una banda, i de Rússia, d’Eslovàquia i d’Eslovènia, de l’altra, serien exactament iguals; etc.
La bandera de la Catalunya independent ha de ser la bandera de Catalunya, les quatre barres. Si no ho fem així algú altre se la podrà apropiar (penso en Espanya, que digui que és la bandera d’Aragó)
Donat que l’estelada blava és una bandera molt ben aconseguida estèticament a mi m’agradaria que un cop independents es continués fent servir. Donat que és una bandera de combat es podria fer servir com a emblema de l’exèrcit català o, com que és fàcilment visible, com a bandera de distintiu naval.
D’altra banda seria ben trist que ens abaixessim els pantalons i renunciessim a la senyera perquè “és més que provable que, en un dels quarters del seu escut, el Regne d’Espanya hi mantingui les quatre barres.”
Posiblement faria el mateix amb una hipotètica III república espanyola (sense cat), o es digui com es digui: per exemple, els colors republicans com a bandera ideològica, i l’actual de dos colors, pero amb un nou escut, d’oficial, que ja és la internacionalment reconeguda. Potser no ho faran, es clar, es una proposta des d’aquí.
Així, si la república catalana “del principat” vol ser part d’una futura federació “inter pares” de repúbliques catalanes, que és al meu entendre la millor aproximació a com és el territori i com es va gestar (o com entenem la història de la seva gestació), hauriem de cercar una imatge pensant d’identificar el principat i no els PPCC. La senyera comuna ha de ser, en tot cas, simbol comú i base del de la federació.
Sigui com sigui, cal evitar interpretacions “imperialistes” (com posar un recordatori occità per l’aràn a la Rep. Catalana, o voler que els altres territoris assumeixin tal qual la bandera del pais al principat)
Segon, al darrer 11S, ja sense entrar en prejudicis, la bandera que majoritàriament predominava era l’estelada blava. Però cap de les 3 em fa mal als ulls (senyera o qualsevol de les dues estelades).
Tercer, estaria d’acord en consensuar una nova bandera que representi l’Estat Català, el símbol de la República Catalana. Per simbolitzar el canvi històric, simbolitzar la ruptura amb la Catalunya autonòmica, i per respectar que continua sent un símbol de la nació sencera. La Senyera es continuaria fent servir a tot arreu, de Salses a Guardamar, i lla nova bandera, per a la República.
La nova bandera hauria de tenir com a mínim les quatre barres, combinada amb algun símbol propu identificatiu que ens representi i que no crei divisions. M’és igual si és l’estelada o un combinat de senyera + creu de St Jordi. Jo crec que l’estelada blava seria suficient, perquèés l’històrica i no representa cap ideologia concreta… és un símbol popular de lluita. Però que si posen la roja o una altra… tampoc em molestaria si respecta la nostra identitat com a poble.
Salut i benvingut el debat!
L’estelada és una bona eina per identificar-nos en el procés d’alliberament, però un cop assolim la normalitat, la nostra ensenya crec que hauria de ser la de sempre.
S’hauran de dissenyar també moltes altres banderes: la del president, la del Parlament, la de la marina mercant (i si s’escau la marina de guerra), de l’aviació civil (i militar si n’hi ha), la de l’exèrcit/guàrdia nacional, les dels rangs militars o polítics, les de serveis especifics, les d’organitzacions o entitats nacionals (Jovent, Dones, Avis….) i altres, i esperem que els partits polítics (i sindicats) de la nova Catalunya dissenyaran banderes atractives i abandonaran la pràctica tant estesa de posar un logotipus en drap blanc (o vermell en alguns casos).
L’estelada continuarà sent la bandera d’aquells que volem que els Països Catalans siguin un país lliure.
La senyera es la nostra bandera. No l’hem de deixar perdre!
La bandera estelada, quan el triomf ja s’haurà assolit i, doncs, perdrà el caràcter de bandera de lluita que té avui dia, es podria fer servir perfectament, si es creu convenient que tinguin una bandera distinta, per a les forces armades, ja que, alguna forma d’exèrcit, bé l’haurem de tenir, malgrat que tants segles sense sobirania ens n’hagin desavesat.
Les banderes de les actuals comunitats autònomes valenciana i balear, tot i que molts les deveu veure -amb raó- com a símbols imposats per separar-nos, les podem fer nostres, tenint en compte l’arrelament més o menys gran que ja han aconseguit, perquè serveixin per solucionar el problema de trobar una senyera per a cadascun dels estats federats diferent de la nacional, la simple quadribarrada, a la qual, ara, ja no s’oposarien, sinó que la complementarien.
Naturalment, se’ns planteja una darrera qüestió: si la bandera de la franja blava serà la de l’Estat valencià i la del castell, la del balear, quina s’haurà d’adoptar per al Principat? Potser no caldria altra cosa que recuperar la de sant Jordi, símbol nacional important i l’antiga del país abans que s’adoptessin els quatre pals del casal de Barcelona, però, per coherència simbòlica i estètica amb la dels altres estats, es podrien combinar els pals amb la creu de sant Jordi, combinació que, amb variants, ja existeix als escuts de Barcelona, Cerdanya, Manresa, Vic, Igualada, etc., i que en el passat ja s’havia utilitzat de vegades per representar el Principat.
PD: Amb gran alegria he descobert més tard que Armand de Fluvià havia fet ja fa temps una proposta molt semblant a la meva (a l’apunt “Les banderes dels Països Catalans” d’El blog de l’Armand).”
D’altra banda, volia dir que els quatre pals com a senyal més nacional que no pas solament reial es comencen a consolidar al segle XIV; que la Corona d’Aragó, representada a l’escut d’Espanya, naturalment ens incloïa a nosaltres, la nació catalana -més ben dit, n’érem un dels dos components principals-, i que encara que el tema no sigui el més important, no és tan secundari o de per riure com algun comentari vol donar a entendre. En els estats normals la bandera nacional no és pas una qüestió sense importància, ans al contrari.
i l’estelada (o una altra) per al principat .
Pero qui es vulgui confederar amb el principat haurà d’acceptar que en cas de trencament d’aquesta confederació la potestat de la senyera tornarà al principat.
Hem de tenir clar que la darrera paraula no serà nostra, sinó dels organismes internacionals.
Òbviament, nosaltres podem prendre la decisió que vulguem (la tradicional de les quatre barres sembla d’antuvi la més lògica), però si algú altre hi presenta batalla legal (i no cal ser gaire imaginatiu per endevinar “qui”), els organismes internacionals ens acabaran forçant a modificar-la, sota pena de no ser admesos altrament.
És el cas que va passar amb la república de Macedònia escindida de Iugoslàvia. La bandera que primerament van adoptar va ser objectada a tot arreu per Grècia, que fins i tot féu valdre drets de veto als organismes europeus. I la batalla jurídica va continuar fins que Macedònia va “baixar del burro”.
No han estat els bosnians ni els kosovars que han triat les seves banderes, sinó que els han estat dictades des de fora; recordem-ho.
Per dir-ho de forma planera, les banderes dels estats independents són com “marques” o “logotips” que no es poden repetir ni portar a confusió. Per això no hi ha enlloc del món dues banderes idèntiques. Per això la bandera oficial d’Andorra ha de portar sempre l’escut, per distingir-se de les de Romania, Moldàvia o Txad. Per això la bandera de Luxemburg ha de tenir una franja blava de to pàl·lid, per no confondre’s amb la neerlandesa. Per això les banderes de Veneçuela, Equador i Colòmbia tenen elements identificatius que les fan distingibles. Per aquest mateix motiu són diferents les de Nicaragua, El Salvador i Guatemala.
Anem-nos-hi fent a la idea: la bandera de les quatre barres no serà pas la d’una eventual república catalana, almenys en la forma que la coneixem. Excepte que, per alguna molt i molt misteriosa raó, Espanya renunciï a posar-hi objeccions.
La Senyera sola, com ja s’ha comentat a l’article és de tots els PPCC.
La senyera és nostra, els territoris que han format part en algun moment del nostre país han de tenir dret a utilitzar-la (Espanya per Aragó, provincies d’Espanya per tradició, etc.), però només faltaria que el territori inicial no pogués utilitzar els seus símbols nets.
Catalunya un pal
País Valencià un altre
Illes un altre
Catalunya nord un altre
O de la mateixa manera que els EUA van anar afegint estels a la bandera, nosaltres li podem afegir estels al triangle.
M’agrada la idea que cada territori tingui el seu espai a la bandera. I aixi de pas es segueix lluitant per la nacio sensera
En aquest cas, podria ser (no ho sé del cert) que Catalunya, com a estat, tingués prioritat sobre una entitat subestatal com l’Aragó. I si no, en tot cas, hi ha arguments i proves històriques més que suficients per a demostrar que la Senyera originalment era un senyal familiar no pas dels reis de l’Aragó, sino dels Comtes de Barcelona, tal com ho demostra el sepulcre d’Ermessenda a la Catedral de Girona, molt anterior a la unió amb l’Aragó, i els emblemes personals i territorials que es troben arreu d’Occitània, que fan palesa la relació per via familiar amb Catalunya.
Pel que fa a la resta de la Nació, no ens posem la bena abans que la ferida: si mai fessin el pas d’independenditzar-se, sempre seríem a temps d’arribar a un acord i canviar el que fes falta. Mentrer no ho facin, és que renuncien a ser nació i, per tant, que facin servir les banderes autonòmiques tal com ara, igual com aquells valencians i balears nacionalment conscients continuaran fent servir les Quatre Barres netes o amb estel.
Dit tot això, a mi sempre m’ha fet la impressió que la Senyera és massa medievalitzant, que no encaixa amb la majoria de banderes modernes europees i que l’adopció d’una bandera així, històricament impecable però clarament antiga, denota una mena d’inseguretat nacional. Un exemple del que dic serien banderfes tipus la de Macedònia, que no dubto que tingui una història (que desconec) i una raó de ser, però que és força estrafolària i definitivament difícil de recodar-ne els detalls, de reporduir-la i, sobre tot i fonamental, d’esdevenir un logotip. L’estelada em temo que vindria a caure en el mateix pecat d’excés de barres i de poca agilitat de disseny, en termes moderns (“la bandera de Catalunya són cinc o set barres?”: passaria a les aules de països europeus, tal com passa a les catalanes amb la banera dels EUA). En termes pràctics, a més, des de lluny el disseny en múltiples barres és inadequat: exactament per això els espanyols van simplificar la bandera catalana en la rojigualda, per tal que en fos més visible i eficaç en tant que senyera de la seva marina.
Per això, malgrat que jo mateix optaria per la bandera històrica, em demano si no seria més adient en termes de segle XXI, de comunicació, o bé la Creu de Sant Jordi, tal com els escocesos opten per la Creu de Sant Andreu, o bé fer com Andorra (això sí que seria un debat, Andorra! i no la bandera) i inventar-nos-en una d’estil modern, de tres franges de colors simples. Personalment crec que els amics andorrans ja ens han pres la combinació més escaient de blau llibertat, or i flama, en vertical, malgrat que no és la que més m’agrada (llibertat, pau i flama, la Tricolor, m’agrada molt més). Però potser podríem trobar-ne alguna altra.
Ara, com a bandera, nosaltres hem d’anar amb la nostra, igual que la resta de països van amb la seva. Sense por, ni vergonya ni complexes.
Un dels arguments és que molts països van canviar la bandera quan van ser independent, perquè la que tenien no s’ajustava a una realitat.
El cas català és molt diferent ja que és una de les banderes més antigues del món i a més amb una llegenda digne de romanticisme… bèlic.
Si al final s’usés l’estelada, opto per la groga pel simple fet que s’allunya menys de la senyera tradicional.
Però tot i que soc esquerranós i sempre he preferenciat la groga a la blava, no vull que s’imposi la groga per la raó de “esquerres”. El nou país serà d’esquerres quan la gent voti esquerres, però no hem de jugar a poders. Això és el què està constantment posant em perill el procés. Per les dues parts. (Més per una que l’altre).