Adam Majó

Xuts a pals

18 de juliol de 2013
53 comentaris

Quina bandera hi posem?

Decidir la composició i els colors de la bandera de la futura i vull pensar que propera República catalana és el menors dels problemes que tenim plantejats com a país, com a moviment independentista o com a Esquerra Independentista. És una questió secundària i gairebé irrellevant que no mereix massa més que un breu article de 3000 caràcters com aquest.

Sempre s’ha dit que la bandera del País, dels Països Catalans, és la de les quatre barres, que l’estelada és només una ensenya de lluita, de reivindicació i que, un cop assolida la sobirania, seria l’anomenada Senyera (la sang-i-or…) la que s’enfilaria per un dels màstils de la seu de les Nacions Unides. Aquest plantejament, però, potser no és tan lògic ni evident com podria semblar. Primer perquè són molts, majoria, de fet, els casos en els quals després d’un procés d’autodeterminació i d’assoliment de l’independència, el nou estat opta per una nova iconografia que l’identifiqui superant antics referents més o menys desvirtuats. En segon lloc perquè les quatre barres no són patrimoni exclusiu de la nació catalana i els altres territoris propers i amics, com l’Aragó, la Provença o, amb un pal menys, el comtat de Foix, que l’utilitzen mereixen poder seguir fent-ho sense que se’ls confongui amb el futur nou estat. Encara més, fins i tot és més que probable que, en un dels quarters del seu escut, el Regne d’Espanya hi mantingui les quatre barres.

 

La tercera raó és de tipus intern i procedimental. Com que és possible que el procés cap a la República no es faci de forma simultània a la totalitat dels Països catalans, en aquells territoris que s’hi incorporin posteriorment les quatre barres han de poder seguir figurant en els escuts i banderes sense que això plantegi conflictes o confusions innecessàries. Així quedaria més clar que una cosa és l’estat i l’altra la nació i que, temporalment, els seus límits podrien no coincidir. Per últim, seria bo que l’estelada fos la bandera de la futura de la República per una qüestió de concepte, ideològica, per deixar clar que sí, que és evident que tenim una història, un passat, uns trets identitaris heretats i una llengua milenària que expliquen que sigui precisament en aquest tros del planeta on ens proposem construir un projecte nacional. Ara bé, allò que farem serà inevitablement nou, i no es tractarà tant d’ajustar comptes amb el passat sinó de treballar per un futur diferent i millor. Per això és bo que la bandera porti quatre barres, per recordar d’on venim, però també un estel, per explicar al món i a nosaltres mateixos que comencem de nou i que volem fer-ho bé. I sí, seria fantàstic que l’estel fos roig, no per sentir-nos més guanyadors, aquells que l’hem portat des de fa una colla d’anys, sinó perquè això voldria dir que en el procés cap a la independència, l’esquerra (no només l’estrictament independentista) i els sectors populars han estat capaços de participar-hi amb prou força i organització com per marcar una agenda social potent en el procés constituent. Tinc la sensació, però, que d’altres sectors socials i ideològics s’estan movent més i millor.

La política i els colors
26.11.2012 | 10.29
Les pedres
06.10.2015 | 11.11

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Home, a mi m’agrada la idea de continuïtat potent que dóna utilitzar la mateixa bandera que ja es feia servir a l’edat mitjana. La mateixa que figura esculpida o pintada en tants i tants edificis i pintures. La mateixa que va ser prohibida , etc. És la bandera de la nació i hauria de ser la de la república; en tot cas, cada territori n’hauria d’adoptar una de pròpia (que contingués els pals, és clar) perquè la tradicional fos la de tothom (és la proposta de l’Armand de Fluvià).

    L’estelada crec que es podria reservar per a les forces armades, si n’hi ha, la marina mercant, etc. Si fos la del país, els qui s’estimen més l’estel vermell no se sentirien prou còmodes amb el blanc i a l’inrevés. En fi, no crec que calgui canviar el que no cal canviar.

    PD: La coincidència de banderes no és cap problema. L’escut d’Aragó conté la bandera de Sardenya; Indonèsia té la mateixa bandera que Mònaco i, si no fos per l’escut, les banderes de Cantàbria i Polònia, d’una banda, i de Rússia, d’Eslovàquia i d’Eslovènia, de l’altra, serien exactament iguals; etc.

  2. La bandera de Catalunya és la de les quatre barres. L’estelada (blava, l’original) va nèixer com a bandera de combat. Era una bandera transitòria i això ho demostra el fet que les més antigues que s’han trobat duien el triangle agafat i no cosit.
    La bandera de la Catalunya independent ha de ser la bandera de Catalunya, les quatre barres. Si no ho fem així algú altre se la podrà apropiar (penso en Espanya, que digui que és la bandera d’Aragó)
    Donat que l’estelada blava és una bandera molt ben aconseguida estèticament a mi m’agradaria que un cop independents es continués fent servir. Donat que és una bandera de combat es podria fer servir com a emblema de l’exèrcit català o, com que és fàcilment visible, com a bandera de distintiu naval.
    D’altra banda seria ben trist que ens abaixessim els pantalons i renunciessim a la senyera perquè “
    és més que provable que, en un dels quarters del seu escut, el Regne d’Espanya hi mantingui les quatre barres.”
  3. Jo en faria una de nova, més inclusiva. Per exemple, les quatre barres amb una creu de sant jordi discreta al mig (per això d’evitar confusions), i deixaria les dues versions d’estelades com el que son, “polítiques” i la senyera sense escut com a “cultural”.

    Posiblement faria el mateix amb una hipotètica III república espanyola (sense cat), o es digui com es digui: per exemple, els colors republicans com a bandera ideològica, i l’actual de dos colors, pero amb un nou escut, d’oficial, que ja és la internacionalment reconeguda. Potser no ho faran, es clar, es una proposta des d’aquí.

    Així, si la república catalana “del principat” vol ser part d’una futura federació “inter pares” de repúbliques catalanes, que és al meu entendre la millor aproximació a com és el territori i com es va gestar (o com entenem la història de la seva gestació), hauriem de cercar una imatge pensant d’identificar el principat i no els PPCC. La senyera comuna ha de ser, en tot cas, simbol comú i base del de la federació.

    Sigui com sigui, cal evitar interpretacions “imperialistes” (com posar un recordatori occità per l’aràn a la Rep. Catalana, o voler que els altres territoris assumeixin tal qual la bandera del pais al principat)

  4. …és la de les quatre barres. Aquesta ha de ser la bandera d’un estat català, encara que no sigui l’estat de la totalitat de la nació. o potser encara més si no és l’estat de la totalitat de la nació, per a remarcar els llaços amb els territoris que, de moment, restin ocupats…
  5. Per començar, un parany en el que sovint hi cau tothom: la bandera que surt al quarter de l’escut de Castella (o Espanya, com diu la versió moderna) no és la bandera catalana. De debò us ho creieu que l’han posat pensant en nosaltres? Per ells, són los palos de Aragón, de la Corona de Aragón. Punt.

    Segon, al darrer 11S, ja sense entrar en prejudicis, la bandera que majoritàriament predominava era l’estelada blava. Però cap de les 3 em fa mal als ulls (senyera o qualsevol de les dues estelades).

    Tercer, estaria d’acord en consensuar una nova bandera que representi l’Estat Català, el símbol de la República Catalana. Per simbolitzar el canvi històric, simbolitzar la ruptura amb la Catalunya autonòmica, i per respectar que continua sent un símbol de la nació sencera. La Senyera es continuaria fent servir a tot arreu, de Salses a Guardamar, i lla nova bandera, per a la República.

    La nova bandera hauria de tenir com a mínim les quatre barres, combinada amb algun símbol propu identificatiu que ens representi i que no crei divisions. M’és igual si és l’estelada o un combinat de senyera + creu de St Jordi. Jo crec que l’estelada blava seria suficient, perquèés l’històrica i no representa cap ideologia concreta… és un símbol popular de lluita. Però que si posen la roja o una altra… tampoc em molestaria si respecta la nostra identitat com a poble.

     

  6. No crec que hagi de ser la senyera amb l’estelada vermella la bandera del futur Estat Català. La Senyera és la bandera, i com a molt, si hagués de canviar, em decantaria per incorporar, d’alguna forma, la Creu de Sant Jordi, ja que descriu més la tradició i cultura del pais. Però no crec que hagi de ser l’estelada, i menys encara si hem de buscar que quedi reflectida la ideologia d’esquerra. La bandera de l’Estat ha de reflectir l’Estat, no pas la ideologia d’uns quants dels que en formen part
  7. Fora els triangles massònics i estels de caire boltxevic de la nostra senyera. Malauradament el procés independentista està sent conduït per agents de la modernitat, tot i així, aquells catalans que ho percebem mai acceptarem altre bandera que no sigui la bandera dels reis, la senyera, i seria un orgull que s’enarbolés aquest símbol tant europeu en uns temps tant deleteris.
  8. Efectivament és un tema a tractar, però no ja en el futur, sinó ara, i que s’hauria d’haver tractat en el passat. El Principat s’ha apropiat de la senyera nua de fa temps, les quatre barres són de tots els Països Catalans, i fins i tot d’altres territoris. Per tant, em fa la sensació que la cosa no canviarà si durant l’etapa autonòmica ja s’ha identificat la senyera de tots amb la de Catalunya només. Prou que ho hem patit els valencians. Tant la bandera de la futura república principatina comla de l’actual principat haurien de tindre algun distintiu sobre les quatre barres: franja, escut, castellet o el que es vulga.

    Salut i benvingut el debat!

  9. La nació catalana té un gran bagatge històric, i una bandera que ens identifica a tots.
    L’estelada és una bona eina per identificar-nos en el procés d’alliberament, però un cop assolim la normalitat, la nostra ensenya crec que hauria de ser la de sempre.
  10. I quines ganes d’obrir falsos debats!!! Ni és un tema que preocupi ningú ni tampoc cal que ens preocupi. La gran majoria de  països utilitza avui els seus símbols seguint una tradició històrica, llevat de cataclismes revolucionaris que els destarotin, la qual cosa no és el cas de la nostra emacipació: nosaltres teníem, tenim i tindrem la senyera, la dels quatre pals. Sembla que tingueu ganes que ens barallem abans d’haver arribat a port!
  11. Es evident que encara estem nolt confosos sobre els nostres símbols nacionals i cal parlar-ne: les quatre barres són el símbol de la nació; una bandera a dissenyar (que sens dubte incloura les quatre barres) ha de ser el símbol dels Països Catalans; i cadascun d’aquestos països ha de tenir el seu símbol propi, sobretot tenin en compte la nostre tradició confederal. L’estelada blava és un bon símbol pel principat, tal com és; no soc partidari de canviar l’estel per un de vermell perque la bandera ha de ser de tots i no són adients representacions ideologiques o partidistes. L’estelada blava fou dissenyada com una bandera d’estat i pot ser acceptada per tots els catalans cosa més dificil amb l’estelada groga o si l’estel esdevé vermell.
    S’hauran de dissenyar també moltes altres banderes: la del president, la del Parlament, la de la marina mercant (i si s’escau la marina de guerra), de l’aviació civil (i militar si n’hi ha), la de l’exèrcit/guàrdia nacional, les dels rangs militars o polítics, les de serveis especifics, les d’organitzacions o entitats nacionals (Jovent, Dones, Avis….) i altres, i esperem que els partits polítics (i sindicats) de la nova Catalunya dissenyaran banderes atractives i abandonaran la pràctica tant estesa de posar un logotipus en drap blanc (o vermell en alguns casos).
  12. Si algú té ganes d’omplir 3000 caracters reflexionant sobre quin carai podria ser la capital de la Catalunya independent o quin carai podria ser el dia nacional, Vilaweb els ofereix aquest espai per a solucionar dilemes tan importants.
  13. A l’edat mitjana i moderna, la representació de la Diputació del de General de Catalunya no eren les quatre barres, sinó la creu de Sant Jordi (una visita al Palau de la Generalitat permet comprovar com és per tot arreu). Les quatre barres com a bandera és d’un ús molt recent. Si algú hi té interès, pot consultar els estudis que ha publicat Pere Anguera, fets amb rigor i no com a discusions de sobretaula mentre fem el cigaló, com son aquesta entrada i els diversos comentaris que he llegit.
  14. per cert, aquest “provable” fa molt mal als ulls… com encara l’autor de l’escrit no pot provar si els quatre pals continuaran al quarter de l’escut, hauria d’haver escrit probable.
  15. I si deixessis estar la senyera i et centressis en temes molt més importants com ara com convèncer la Unió Europea que tenim raó? Francament, imaginar-se que a la ONU no hi haurà la quadribarrada sinó una altra cosa només perquè els valencians l’endemà veuran la llum és no tocar de peus a terra. (Ep, i ho diu un que considera que l’estelada original –la del triangle blau– és molt maca. Però un país és una història, i arrenca no pas a Cuba sinó al Conflent.)
  16. La senyerà hauria de ser la bandera de la República Catalana.

    L’estelada continuarà sent la bandera d’aquells que volem que els Països Catalans siguin un país lliure.

  17. Disculpeu que torni a ficar-me en el debat, però en veure que la cosa esdevenia tema de portada he pensat que potser a algú li interessaria el que en vaig dir fa un temps al meu bloc i, sobretot, l’opinió de l’heraldista Armand de Fluvià, que es pot trobar a partir del meu apunt:

    “Cal dir quina serà la bandera de la nostra República? Evidentment, no. El que cal, però, és veure què en podem fer, de totes les altres que ara mateix hi ha en circulació. Per començar, l’estelada, i per continuar, les actuals banderes autonòmiques del País Valencià i de les Illes Balears.

    La bandera estelada, quan el triomf ja s’haurà assolit i, doncs, perdrà el caràcter de bandera de lluita que té avui dia, es podria fer servir perfectament, si es creu convenient que tinguin una bandera distinta, per a les forces armades, ja que, alguna forma d’exèrcit, bé l’haurem de tenir, malgrat que tants segles sense sobirania ens n’hagin desavesat.

    Les banderes de les actuals comunitats autònomes valenciana i balear, tot i que molts les deveu veure -amb raó- com a símbols imposats per separar-nos, les podem fer nostres, tenint en compte l’arrelament més o menys gran que ja han aconseguit, perquè serveixin per solucionar el problema de trobar una senyera per a cadascun dels estats federats diferent de la nacional, la simple quadribarrada, a la qual, ara, ja no s’oposarien, sinó que la complementarien.

    Naturalment, se’ns planteja una darrera qüestió: si la bandera de la franja blava serà la de l’Estat valencià i la del castell, la del balear, quina s’haurà d’adoptar per al Principat? Potser no caldria altra cosa que recuperar la de sant Jordi, símbol nacional important i l’antiga del país abans que s’adoptessin els quatre pals del casal de Barcelona, però, per coherència simbòlica i estètica amb la dels altres estats, es podrien combinar els pals amb la creu de sant Jordi, combinació que, amb variants, ja existeix als escuts de Barcelona, Cerdanya, Manresa, Vic, Igualada, etc., i que en el passat ja s’havia utilitzat de vegades per representar el Principat.

    PD: Amb gran alegria he descobert més tard que Armand de Fluvià havia fet ja fa temps una proposta molt semblant a la meva (a l’apunt “Les banderes dels Països Catalans” d’El blog de l’Armand).”

    D’altra banda, volia dir que els quatre pals com a senyal més nacional que no pas solament reial es comencen a consolidar al segle XIV; que la Corona d’Aragó, representada a l’escut d’Espanya, naturalment ens incloïa a nosaltres, la nació catalana -més ben dit, n’érem un dels dos components principals-, i que encara que el tema no sigui el més important, no és tan secundari o de per riure com algun comentari vol donar a entendre. En els estats normals la bandera nacional no és pas una qüestió sense importància, ans al contrari.

  18. En una possible confederacio la senyera s’ha de compartir amb tots,
    i l’estelada
    (o una altra) per al principat .
    Pero qui
    es vulgui confederar amb el principat 
    haurà d’acceptar que en cas de trencament d’aquesta confederació la potestat de la senyera tornarà al principat.

  19. Penso que la senyera hauria de ser la bandera de la república catalana ja que és la bandera mil·lenaria del nostre país i és la bandera amb la que s’identifiquen més els catalans; és més, si mireu als balcons veureu estalades, sí, però també nombroses senyeres d’independentistes. Que l’estat espanyol vol continuar posant la senyera al seu escut, endavant, cap problema, estan en el seu dret, i a més crec que representa la bandera d’Aragó. Que hi ha més territoris amb la senyera? Potser sí, però no són territoris independents i segur que tenen més símbols en la seva bandera/escut, a banda de la senyera. I quina estelada faríem servir? La històrica del triangle blau o la d’esquerres de l’estel roig. Entraríem en un debat que dividiria l’independentisme. I per últim, els de C’s i PP deixaran de fer servir la senyera per a reivindicar el seu unionisme i aleshores només podran reivindicar l’unionisme amb la bandera espanyola (perquè dubto que fessin servir l’estelada, oi?)
  20. Ja ho he comentat en algun altre lloc (a Facebook, concretament), però sembla més adient posar-ho a l’article original:

    Hem de tenir clar que la darrera paraula no serà nostra, sinó dels organismes internacionals.

    Òbviament, nosaltres podem prendre la decisió que vulguem (la tradicional de les quatre barres sembla d’antuvi la més lògica), però si algú altre hi presenta batalla legal (i no cal ser gaire imaginatiu per endevinar “qui”), els organismes internacionals ens acabaran forçant a modificar-la, sota pena de no ser admesos altrament.

    És el cas que va passar amb la república de Macedònia escindida de Iugoslàvia. La bandera que primerament van adoptar va ser objectada a tot arreu per Grècia, que fins i tot féu valdre drets de veto als organismes europeus. I la batalla jurídica va continuar fins que Macedònia va “baixar del burro”.

    No han estat els bosnians ni els kosovars que han triat les seves banderes, sinó que els han estat dictades des de fora; recordem-ho.

    Per dir-ho de forma planera, les banderes dels estats independents són com “marques” o “logotips” que no es poden repetir ni portar a confusió. Per això no hi ha enlloc del món dues banderes idèntiques. Per això la bandera oficial d’Andorra ha de portar sempre l’escut, per distingir-se de les de Romania, Moldàvia o Txad. Per això la bandera de Luxemburg ha de tenir una franja blava de to pàl·lid, per no confondre’s amb la neerlandesa. Per això les banderes de Veneçuela, Equador i Colòmbia tenen elements identificatius que les fan distingibles. Per aquest mateix motiu són diferents les de Nicaragua, El Salvador i Guatemala.

    Anem-nos-hi fent a la idea: la bandera de les quatre barres no serà pas la d’una eventual república catalana, almenys en la forma que la coneixem. Excepte que, per alguna molt i molt misteriosa raó, Espanya renunciï a posar-hi objeccions.

  21. La solució més senzilla seria la proposada per Armand de Fluvià pel Principat: La Senyera i la Creu de Sant Jordi, juntes. El perquè és prou senzill, la Creu de St Jordi correspon a la Generalitat i les 4 Barres eren l’escut comtal/reial (adoptades pel Poble). Per tant sembla lògic que la bandera del nou estat combini aquestes dues. Altrament, estèticament és agradable.

    La Senyera sola, com ja s’ha comentat a l’article és de tots els PPCC.

  22. No oblidem que estem parlant de l’ensenya dels comtes sobirans de Barcelona.
    La senyera és nostra, els territoris que han format part en algun moment del nostre país han de tenir dret a utilitzar-la (Espanya per Aragó, provincies d’Espanya per tradició, etc.), però només faltaria que el territori inicial no pogués utilitzar els seus símbols nets.
  23. .. un pal per cada territori que s’incorpori a la futura unió.
    Catalunya un pal
    País Valencià un altre
    Illes un altre
    Catalunya nord un altre

    O de la mateixa manera que els EUA van anar afegint estels a la bandera, nosaltres li podem afegir estels al triangle.

    M’agrada la idea que cada territori tingui el seu espai a la bandera. I aixi de pas es segueix lluitant per la nacio sensera

  24. La bandera de la nació catalana prové del penó reial i així l’ha fet servir qualsevol moviment d’alliberament nostrat. El triangle i l’estel només es va afegir com a símbol de combat. Llegiu el magnífic llibre “L’origen de la bandera independentista”. Però, a més, com a símbol nacional, d’una nació ja independent (més aviat que tard) cal optar per un símbol el més inclusiu possible, amb el qual tothom s’hi pugui sentir indentificat, amb més facilitat. L’Estat no ha de tenir ideologia; el govern sí. I aquesta diferència, em sembla que al Sr. Majó, li trontolla. I aquesta màxima inclusió correspon a la quatribarrada, de la qual hem de sentir-nos ben satisfets i orgullosos (o no, Sr. Majó?). Si el poble vol usar l’estelada, cap problema, però l’oficial, la quatribarrada. Pel que fa al fet a usar l’estel roig en una bandera oficial, un cop siguem independents, aquesta opció és d’un sectarisme que sembla mentida que l’autor de l’article no se n’adoni que la Catalunya alliberada no serà d’esquerres per què ell ho vulgui (o serà una dictadura estalinista?), sinó serà allò que desitgi la voluntat popular a través de vots i urnes. I potser es trobaria amb la sorpesa que els catalans no atorguen la majoria a partits revolucionaris com el seu, sinó a partits de conservadors, liberals o socialdemocrates. A més, l’estelada històrica, amb estel blanc no té ideologia (la feina servir Estat català, Nosaltres sols, el Partit Català Proletari, el FNC…). Quina adversió li té vostè. Segons l’autor de l’article, la de l’estel roig, sí que en té, d’ideologia. I si bé és cert que els joves del FNC, que després fundaren en PSAN el 1968, també pensaven el mateix, ara, per a la massa popular, ja ha perdut aquesta connotació. Sr,. Majó, menys prejudicis i sectarisme, és a dir, en llenguatge vulgar: no es faci tantes “palles” mentals. I treballi perquè siguen independents, sense tant condicionants ideològics, que si hi posem tantes condicions (i la CUP n’és especialista), mai ho serem.
  25. La primera opció ha de ser la tradicional, la Quadribarrada dels Comtes de Barcelona. No cal tenir por d’una impugnació espanyola perquè només podria venir per la banda de dir que pertany a l’Aragó.

    En aquest cas, podria ser (no ho sé del cert) que Catalunya, com a estat, tingués prioritat sobre una entitat subestatal com l’Aragó. I si no, en tot cas, hi ha arguments i proves històriques més que suficients per a demostrar que la Senyera originalment era un senyal familiar no pas dels reis de l’Aragó, sino dels Comtes de Barcelona, tal com ho demostra el sepulcre d’Ermessenda a la Catedral de Girona, molt anterior a la unió amb l’Aragó, i els emblemes personals i territorials que es troben arreu d’Occitània, que fan palesa la relació per via familiar amb Catalunya.

    Pel que fa a la resta de la Nació, no ens posem la bena abans que la ferida: si mai fessin el pas d’independenditzar-se, sempre seríem a temps d’arribar a un acord i canviar el que fes falta. Mentrer no ho facin, és que renuncien a ser nació i, per tant, que facin servir les banderes autonòmiques tal com ara, igual com aquells valencians i balears nacionalment conscients continuaran fent servir les Quatre Barres netes o amb estel.

    Dit tot això, a mi sempre m’ha fet la impressió que la Senyera és massa medievalitzant, que no encaixa amb la majoria de banderes modernes europees i que l’adopció d’una bandera així, històricament impecable però clarament antiga, denota una mena d’inseguretat nacional. Un exemple del que dic serien banderfes tipus la de Macedònia, que no dubto que tingui una història (que desconec) i una raó de ser, però que és força estrafolària i definitivament difícil de recodar-ne els detalls, de reporduir-la i, sobre tot i fonamental, d’esdevenir un logotip. L’estelada em temo que vindria a caure en el mateix pecat d’excés de barres i de poca agilitat de disseny, en termes moderns (“la bandera de Catalunya són cinc o set barres?”: passaria a les aules de països europeus, tal com passa a les catalanes amb la banera dels EUA). En termes pràctics, a més, des de lluny el disseny en múltiples barres és inadequat: exactament per això els espanyols van simplificar la bandera catalana en la rojigualda, per tal que en fos més visible i eficaç en tant que senyera de la seva marina.

    Per això, malgrat que jo mateix optaria per la bandera històrica, em demano si no seria més adient en termes de segle XXI, de comunicació, o bé la Creu de Sant Jordi, tal com els escocesos opten per la Creu de Sant Andreu, o bé fer com Andorra (això sí que seria un debat, Andorra! i no la bandera) i inventar-nos-en una d’estil modern, de tres franges de colors simples. Personalment crec que els amics andorrans ja ens han pres la combinació més escaient de blau llibertat, or i flama, en vertical, malgrat que no és la que més m’agrada (llibertat, pau i flama, la Tricolor, m’agrada molt més). Però potser podríem trobar-ne alguna altra.

  26. … que em sembla molt bé que cadascú parli del que vulgui, on vulgui i com vulgui … però no trobeu que és una mica aviat per a ficar-se a debatre sobre aquests temes? 
  27. El tema de les banderes no és un tema menor, precisament si una cosa identifica el ser d’un lloc o d’un altre és la bandera. Cosa òbvia que pensava que ja estava clara, ara bé, com que els catalans anem tant sobrats i ens podem passar el dia discutint coses òbvies i que no haurien de ser discutides per ningú (a no ser que ens agradi perdre el temps i no tinguem res millor a fer) que és el que sembla.  És com el tema de castellà o català o quina bandera posarem en la futura república catalana, ….ai mare! si encara no tenim ni data, ni referèndum. Us penseu que és un joc això per anar fent comentaris com qui no vol la cosa? La bandera de Catalunya és una i la dels altres territoris ja estan diferenciades. Que és que no tenen escuts les altres? La única que no té res és la bandera Catalana, deu ser pequè és la primera? Per cert, de banderes catalanes n’hi ha de molts tipus, una d’elles l’actual bandera espanyola, en tot cas, si al final Catalunya aconseguís la independència, que tot sigui dit de passada, no seria pas gràcies als catalans, qui hauria de pensar en una bandera nova seria “España”, és a dir, l’antic regne de Castella i Lleó, que de fet no se n’haurien d’inventar cap perquè ja en tenen una. Dir també que Vilaweb té poques notícies a donar si ha de donar importància a articles com aquests, sense importància. Amb tot el respecte que em mereix el seu autor, que no és res personal.
  28. Al món hi ha moltes banderes. Nosaltres tenim la nostra. I no cal citar el principi del segon volum de les cròniques de la Corona d’Aragó de Gerónimo Zurita perquè quedi més que clar. Com a estat, les quatre barres. Els estels i les mandangues pels països jovenets nascuts els darrers dos-cents anys, però el nostre en té més de mil. Si a algú li fa nosa, que es declari estat i en parlem. I si alguna vegada es planteja una federació, doncs com abans: l’estat, les quatre barres. Catalunya, dins l’estat federal, si un cas amb l’emblema de sant jordi, com tenia abans la generalitat catalana i té encara la diputació de barcelona. però només en cas d’un estat federal amb València, Balears o qui sigui, cosa molt molt improvable. Si això fos així, també proposaria que la capital federal estés a València. Ho he posat ja en comentaris en altres mtjans desde fa temps. A Barcelona no li faria falta (més aviat nosa) i la centralitat geogràfica valenciana respecte balears, barcelona i el país veí amb Madrid hi ajudaria. A més seria una bona manera d’atreure els valencians a la causa, que això de lluir i aparentar sempre els ha agradat més que als catalans. Sobre la llengua oficial, l’estat està per servir els ciutadans. Així que llengua vehicular el català, pero oficialitat pel català, el castellà, l’aranès, i si cal inclús l’anglés i el francés. No serà per llengües que haguem de tenir problemes. De fet posaria inclús el llatí, però tothom ho veuria com un exotisme arcaic i inútil, sense veure’n les parts positives.
    Ara, com a bandera, nosaltres hem d’anar amb la nostra, igual que la resta de països van amb la seva. Sense por, ni vergonya ni complexes.
  29. Aquest noiet que ha fet aquesta entrada, no s’hauria de dedicar a fer coses més importants i transcendents que fotre aquestes tabarres que no interessen a ningú?
  30. Un dels arguments és que molts països van canviar la bandera quan van ser independent, perquè la que tenien no s’ajustava a una realitat.
    El cas català és molt diferent ja que és una de les banderes més antigues del món i a més amb una llegenda digne de romanticisme… bèlic.
    Si al final s’usés l’estelada, opto per la groga pel simple fet que s’allunya menys de la senyera tradicional.
    Però tot i que soc esquerranós i sempre he preferenciat la groga a la blava, no vull que s’imposi la groga per la raó de “esquerres”. El nou país serà d’esquerres quan la gent voti esquerres, però no hem de jugar a poders. Això és el què està constantment posant em perill el procés. Per les dues parts. (Més per una que l’altre).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.