Adam Majó
Xuts a pals
Contrabandistes
Un dels grans herois de ficció del segle XX és un contrabandista que exigeix una important quantitat de diners a canvi d’ajudar a un grup d’insurgents a rescatar a la seva líder, presa en una fortalesa de la dictadura que els oprimeix. Finalment, no sabem si mogut per l’empatia amb la causa dels seus clients o encaterinat per les gràcies de la princesa rebel, el cert és que, un cop acomplerta la missió, ell i el seu copilot decideixen restar al costat de la subversió i participar en el decisiu atac per destruir el nou i temible giny militar de l’imperi. Estic parlant- suposo que és obvi- del gran Han Solo i del seu company wookie, en Chewacca, protagonistes del capitol IV de Star Wars, aquella pel·lícula que la gent gran coneixem emb el nom absurd de “La guerra de las Galaxias”.
El personatge del contrabandista que ajuda als bons no és, ni molt menys, el detall més fantasiós de la saga galàctica. De casos com aquest se n’han donat, i molts, en la vida real. Sense anar més lluny, no tots ni la majoria de passadors de fugitius de la persecució nazi a través del Pirineu eren militants antifeixistes. Molts eren simples contrabandistes, homes de muntanya que un dia portaven tabac, l’altre mitges de niló i el tercer una família de Viena identificada pels nazis com a jueva i en perill de mort a causa d’aquesta mateixa identificació. Van salvar vides? Moltes. Va arriscar la seva? També. Ho van fer de forma altruista i desinteressada? No, o van fer, sobretot, per diners. I , malgrat això, malgrat ho fessin per diners, la majoria eren gent de paraula, que complien amb la seva part del tracte i que cobraven uns honoraris alts –d’acord amb la dificultat i el risc de la missió- però no abusisus..
En definitiva, que de contrabandistes que han acabat salvant vides tot fent un servei indispensable, que si no feien ells no el feia ningú, n’hi ha hagut i encara n’hi ha. Com tots aquells que es dediquen a treure gent dels seus països, a l’Àfrica i a l’Orient Proper o Mitjà, per salvar-los de la guerra o de la fam, i els porten a Europa on, malgrat el racisme institucional i social, tenen força més possibilitats d’aconseguir una vida que valgui la pena ser viscuda. Entre aquests contranbandistes –alguns dels quals s’anuncien al Facebook- n’hi ha que no tenen escrúpols i deixen morir als seus clients a alta mar o al mig del desert, és cert, però la majoria cobren uns preus ben raonables i fan la seva feina tant bé com poden. Determinats mitjans de comunicació els anomenen màfies o traficants de persones. Ho fan amb l’objectiu mal dissimulat de desviar l’atenció dels veritables responsables dels drama: els que expulsen a la gent de casa seva i els que els neguen l’accés a un futur millor.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Malgrat l’opinió que tinguem, la veritat és que trafiquen amb gent. Siguin o no siguin màfies.
Als Pirineus (com a altres llocs), algunes famílies jueves van ser assassinades per aquests traficants de persones per quedar-se amb el que portaven els jueus (fossin joies o diners).
Atentament