Dins la pell de l’ona saladaserem cinc-centes, serem mil.Perdrem el compte a la tombada.Juntes farem la nostra nitMaria Mercè Marçal
Amb l’emoció a la pell i la certesa del triomf, amb l’esperança de futur.
Tots hem viscut un diumenge de tardor, verd com la vida.
A les 19h la primera onada de persones arribàvem a lloc. S’ha llegit el manifest 40 vegades. De noranta mil a cent mil persones hem omplert la ciutat de tots els colors del verd, de la dignitat i de l’esperança. Les darreres arribàven a les 20,30h. Un drac de color i festa, un drac estimat, ha creuat Ciutat i sortirà sempre que calgui, verd i or i flama
Fotos: MVS i JF
Memòries
Som molts, milers i milers, i mes milers i milers i ja ningu ens aturara. Nomes cal que els politics facin el que han de fer.
Memories des d’un pais que va patir i lluitar molt per la seva independencia.
Les fotografies emocionen i impresionen.
Ara, els docents catalans us haurien de fer costat amb alguna cosa mes que peraules i no ho fan, com tampoc la Generalitat, que actúa de la mateixa manera que ho fan els Estats de la UE en relació al contenciós Catalunya-España: “assumptes interns”, i no s’hi vol comprometre.
Una actitud suicida aquesta perque tots som Països Catalans, i ens en sortirem tots o cap.
Una abraçada per tots vosaltres.
I el vostre esclat és impressionant.
Vida intensa amb el feisbuc dels collons, no em deixa temps pel bloc.
Salutacions amb aquest poble alegre i combatiu que surt al carrer, tal i com hem somiat, quantitat de voltes tu i jo i tants d’altres d’arreu dels Països Catalans.
Una forta abraçada.