El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

29 de setembre de 2013
12 comentaris

Serem cinc-centes, serem mil, érem cent mil

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem la nostra nit
Maria Mercè Marçal

Amb l’emoció a la pell i la certesa del triomf, amb l’esperança de futur.
Tots hem viscut un diumenge de tardor, verd com la vida.
 

A les 19h la primera onada de persones arribàvem a lloc. S’ha llegit el manifest 40 vegades. De noranta mil a cent mil persones hem omplert la ciutat de tots els colors del verd, de la dignitat i de l’esperança. Les darreres arribàven a les 20,30h. Un drac de color i festa, un drac estimat, ha creuat Ciutat i sortirà sempre que calgui, verd i or i flama

Fotos: MVS i JF

  1. Estem amb vosaltres, germans de cultura i de reivindicacions. Compartim les mateixes inquietuds, ens uneix la defensa de la nostra identitat com a poble que estima la seua llengua. Sou molt valents! Enhorabona i no defalliu!
    Memòries
  2. No m’heu vist per alla al fons treient el cap? Des de Hanoi, ahir diumenge, els meus pensaments eren a ses Illes amb tots vosaltres.
    Som molts, milers i milers, i mes milers i milers i ja ningu ens aturara. Nomes cal que els politics facin el que han de fer.
    Memories des d’un pais que va patir i lluitar molt per la seva independencia.
    Les fotografies emocionen i impresionen.
  3. Som en uns moments decisius i ara us ha tocat a vosaltres cobrir tot un front contra la maquinària estatal que vo vol fer desaparèixer la llengua i la cultura catalana. No hi ha distinció per el PP entre le Illes, el Principat, la Franja i el País Valencià, ho tenen clar qui és i a qui pertany la cultura catalana, fins i tot ho tenen mes clar que molts catalans del Principat. 
    Ara, els docents catalans us haurien de fer costat amb alguna cosa mes que peraules i no ho fan, com tampoc la Generalitat, que actúa de la mateixa manera que ho fan els Estats de la UE en relació al contenciós Catalunya-España: “assumptes interns”, i no s’hi vol comprometre. 
    Una actitud suicida aquesta perque tots som Països Catalans, i ens en sortirem tots o cap. 
    Una abraçada per tots vosaltres. 
  4. El 29 jo també anava de verd pels carrers de Sant Francesc Xavier de Formentera.
    Vida intensa amb el feisbuc dels collons, no em deixa temps pel bloc.
    Salutacions amb aquest poble alegre i combatiu que surt al carrer, tal i com hem somiat, quantitat de voltes tu i jo i tants d’altres d’arreu dels Països Catalans.
    Una forta abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!