Tot està escrit
a diversos exemplars,
fins a la paralització final.
Un àvid talla-dits,
argentat,
s’ho empassarà tot.
No en vull cap còpia
Tinc curiositat de saber les tones diàries de paper que es consumeixen a les administracions públiques, papers que no aclariran res, ni servaran les memòries històriques, papers que han deixat fa temps d’ésser organismes vius, paraules vives, diàlegs, raonaments a la recerca d’entesa, papers que són inútils, paranys, escleròtics, mentides globals o sinistres, pors acaramullades. No vull fugir d’estudi, però si ens costés tant escriure com aquells que feren el codi d’Hammurabi, tant pel que fa a l’eina com als materials, segurament ho faríem amb més respecte. Hi ha la possibilitat de demanar.li al Dr: Franz de Copenhaguen que inventi un material clònic dels papirs, amb propietats de reproduir-se a si mateix i dissipar-se un cop llegit, posats a demanar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!