Hi ha l’aigua que forada la pedra,
la fa cos de cova,
aixopluc,
gorg silent.
…/….
L’aigua estima la pedra,
la pedra s’estima el vent,
el vent s’estima pedra i aigua,
com una pell.
Mai no s’acaba la corranda.
Foto: MVS Esclat d’aigua. Fonts Ufanes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fins aviat. Besades.
Magnífica interpretació, descripció, reflexió, poesia… En un primer moment m’ha evocat un text de Joan Miquel Oliver:
Arbre que mira farola,
farola que mira façana,
façana que mira rellotge,
rellotge que mira campana….
Ses Fonts Ufanes són un espectacle quasi (tu sí) indescriptible de la natura.