Tot i això, les característiques més genuïnes de la vall en l’aspecte lingüístic ens remeten a una inocultable i innegable, per molt que es busqui el contrari, base catalana originària, malgrat la situació en un extrem del domini lingüístic i una persistent acció castellanitzadora durant centúries, que es remunta a la mateixa creació del bisbat de Barbastre -és il·lustratiu al respecte contemplar, a l’interior de l’església de Benasc, les inscripcions en català provinents del segle XVI, situades al mur lateral esquerre, prop de la porta d’entrada–.
Per acabar només em resta dir a tots els qui pensin visitar la vall que poden parlar-hi en català sense cap problema –és més, convé que ho facin–: i si, a més, tenen la bona voluntat d’incorporar alguna de les diferències –perfectament superables i que mai són cap gran obstacle- del benasquès, respecte al que es considera català estàndard, encara millor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!