Sembla que des d’un jutjat d’ Osca s’ ha donat ordre de requisar, el dia 11 de desembre, els denominats béns de Sixena, exposats al Museu de Lleida, i dur-los d’ immediat a Sixena. No entrem en si han de canviar de titularitat i ser trets del seu actual emplaçament o no; no és aquesta la qüestió. La qüestió és la manera com s’actua ara mateix, aprofitant la manca de poder a la Generalitat i que ha estat intervinguda pel govern de Madrid, amb la qual cosa ha perdut tota iniciativa i capacitat d’obrar de “motu proprio”.
Sincerament, això no és ètic i és una actuació igual o pitjor que la hipotètica retenció indeguda que s’atribueix a les institucions catalanes. Així, en aquestes condicions vergonyoses, amb total impunitat, no és el mode de resoldre cap conflicte; és més, creiem que molts aragonesos, per dignitat, preferirien que de monent els béns no retornessin i, si de cas, calgués litigar, deixar-ho per més endavant. Així no; així es caure en l’arbitrarietat i la prepotència i combatre un suposat expoli amb un altre, tot fent-se’n còmplice…
J. T.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això de que molts aragonesos preferirien que els bens no retornessin, només demostra que no els coneixes en absolut. Per saber com són, s’ha d’haver viscut entre ells, com jo vaig fer 6 anys. Ho podriem aplicar a l’inversa, per saber com som els catalans, s’ha d’haver viscut entre nosaltres. Deixem d’anar amb el lliri a la mà, s’s plau. Ells ens odien perque som com un espill, som i tenim el que ells haguessin volgut ser. Només un exemple, com està la llengua aragonesa o fabla? Al segle XIX, fins i tot la parlaven a la ciutat de Terol. Avui només la parlen 20.000 persones i la coneixen 70.000. I axí, en tots els camps