Paulina Andreu Rivel Schumann: la mort més silenciosa

Aquí hi ha un mort, senyors. No se sap on, però hi ha un mort. O una morta. El traspàs als 99 anys d’edat de Paulina Schumann, artista catalana (Barcelona, 1921) i l’última gran dama del circ, s’ha produït enmig d’un silenci quasi sepulcral, molt sorprenent i revelador. On és ara Paulina? Poca gent ho sap.

Multipremiada en vida, la mort de l’artista s’ha produït fa poques hores i arran d’una infecció que la setmana passada va obligar a traslladar-la des de la residència de gent gran de Cubelles on vivia fins a l’hospital. L’artista va morir finalment ahir divendres, dia 9 d’octubre, a les 06.00 hores del matí a l’hospital Sant Camil, el mateix centre de Sant Pere de Ribes on l’any 1983 va morir el seu pare, el genial pallasso Charlie Rivel.

És sorprenent l’absolut silenci de la Generalitat de Catalunya més de 24 hores després del seu traspàs. L’any 2007 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministerio de Cultura del govern espanyol. El 2008 va ser premiada amb el Premi Nacional de Circ concedit per la Generalitat de Catalunya “per la seva extraordinària trajectòria com a acròbata, equilibrista, funàmbula, ballarina, ensinistradora de cavalls en llibertat i amazona d’alta escola” i perquè “la seva trajectòria artística és una valuosa aportació a la historiografia circense i un vigorós estímul per a les noves generacions”.

A l’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel de Cubelles hi té dedicat un espai amb fotografies i vestits de les seves actuacions, però des de l’estat d’alarma decretat el mes de març aquesta sala està tancada. Només l’Ajuntament de Cubelles ha anunciat la seva mort a la seva pàgina web i el sector del circ se n’ha fet ressò a les xarxes. Però no hi ha hagut cap altra reacció institucional ni apareix en l’edició d’avui de La Vanguardia l’esquela que la Generalitat paga després de la mort d’algun dels seus premiats. És que potser no ha arribat la notícia a la seu del departament de Cultura ?

Paulina sentia un gran dolor per no haver actuat mai a Catalunya. Enmig d’una entrevista que li vaig fer l’any 2008 pel diari El Punt, es va emocionar quan recordava la seva absència. Aquest és el fragment.

–Vostè ha actuat bastant poc a Catalunya?

–Paulina: «No he treballat mai aquí. Ho sento de tot cor. Sempre penso que, si els espectadors d’aquí m’haguessin vist com m’aguantava al cavall sense moure’m i amb una mà, s’haurien tornat bojos.»

–Però no va actuar fa uns anys al Circ Raluy?

–Paulina: «Sí, però el cavall era massa gran per a una pista tan petita. A més, només vaig estar-hi vuit dies. Els Raluy són una gent fantàstica i s’han portat molt bé amb mi. A la Kerry l’estimo com una filla, i a la Lluïsa… Tota la família és fantàstica. Però allò no ho considero una actuació. Quan la gent no ha vist el que és bo, no sap el que és. Ho sento. Em sap greu i em fa pena que no hagi treballat mai aquí. Ho sento [plora].»

I ara, si veiés les reaccions a la seva mort, la Paulina potser tornaria a plorar.

A la imatge, Paulina -a la dreta- en el moment de recollir el Premi Nacional de Circ de mans de l’aleshores conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras, l’any 2008. 

 

 

 

Afegeix un comentari