Paranys

Qualsevol de nosaltres es pot veure reduït en qualsevol moment a ser simplement un altre número en el recompte de les baixes causades per un virus que des d’aquí ens miràvem com un altre capítol de la sèrie Malalties asiàtiques estranyes que no arriben mai a casa nostra i que només són una oportunitat de negoci per a les farmacèutiques que tots sabem [picada d’ull] que dominen l’Organització Mundial de la Salut, OMS en sigles, WHO [World Health Organization] pel nom en anglès. (més…)

Fa temps, ja ho vaig dir, que visc sense televisió. Això en realitat no té cap importància, perquè si algú em recomana un programa o tinc interès a veure’l perquè hi surt per exemple el meu gendre, per internet ho tinc tot, quan a mi em va bé. Amb la premsa escrita em passa una mica el mateix: a casa no hi entren gaires diaris. Per descàrrec de consciència pago una quota al que acull aquest blog, que entre altres qualitats té les de no incloure secció d’esports i ser d’àmbit plenament nacional, i a primera hora del matí també acostumo a donar un cop d’ull al Guardian –els he promès que els hi pagaré quan les coses em vagin millor–, el diari que vaig triar entre molts d’altres de possibles per mirar-me el món des d’una altra perspectiva. (més…)

No vaig seguir La Marató de TV3; no ho faig mai, igual com no segueixo les jornades electorals per televisió. Com que fa anys que l’antena no em funciona, això no deixa de ser natural, oi? Sempre penso que un dia l’arreglaré, però ei, sense presses. Potser és això el que fa que les imatges televisives que m’arriben em sobtin més que si les veiés sempre? Això no ho acabo de saber; ara, dubto que una imatge com aquesta em pogués deixar de sorprendre mai:

(més…)