Ara resulta que a la fallida Espanya se li comencen a obrir les costures. Per tot arreu. La darrera, que acaba d’esclatar, és que el Reino va enviar comptes falsos a Brussel·les. Però no de ‘any passat. No. Quan l’any passat es van començar a revisar els comptes enviats per Espanya pertanyents al 2012, es
Sons de Xaloc.cat és una revista digital com tantes altres. S’hi parla, i molt, de literatura. Allà, entre altres persones que conec i m’estime, escriu Manel Alonso i Català. I, aquesta vegada, ha escrit algiuna cosa sobre la meva darrera novel·la. L’any de l’herba sana. Per si us interessa, i també per desengreixar-vos de
Sembla que tot s’ensorra. I a la vegada. Igual que amb els grans terratrèmols. Tot allò que pareixia immutable i etern, de sobte tremola i cau al terra esmicolat. Qui s’anava a pensar fa només tres anys, que s’ensorrarien a la vegada el PP, el PSOE, i els seus recanvis orquestrats? (Unión, progreso y democràcia
Moltes coses estan canviant. I molt de pressa. El procés sense retorn cap a la Independència de Catalunya ja ha avançat tant que ara es veu perfectament que els unionistes van a remolc dels independentistes. I cada vegada més endarrerits. Si no, no s’entén com Mariano Rajoy ha pogut suggerir fer les eleccions generals el
Hi ha una dita popular que diu que “la merda, quan més la remenes, més pudor fa”. I té una explicació científica, perquè en remenar-la, afavorim el contacte amb l’oxigen de l’aire, que anirà accelerant la oxidació. A més, els composts volàtils (que són els responsables de l’olor) tenen més fàcil evaporar-se. Però la dita,
Avui s’ha publicat el RitaLeaks. Un grup de factures pagades per l’alcaldia de València o per la pròpia Alcaldessa en llocs diversos: hotels, restaurants, bitllets de tren, d’avió, regals,… Centenars de factures que pugen més de 280000 euros. Són les factures que ha aconseguit Compromís que la sotsdita Alcaldia presente. Estan classificades èr import,
Aprofite per a comunicar-vos que L’any de l’herba sana, la meva darrera novel·la 8de moment) es presenta justament demà a Puçol (és XXX Premi Vila de Puçol de narrativa) a la casa de cultura de Puçol a les 22 hores. Si voleu vindre, esteu convidats.
La nostra societat està malalta. No trobe cap altra explicació. En poques hores, s’han produït esdeveniments que haurien de ser prou colpidors com per fer que tothom estigués preocupat. I no m’ho acaba de semblar. D’una banda, ahir es va enfonsar l’enèssim vaixell precari farcit de fugitius (oficialment s es veu que se’ls ha
Rodrigo Rato ha segut detingut. Ha hagut d’assistir al registre de sa casa i del seu despatx professional i h ha hagut de fer com a detingut. I això li ha passat a ell, que ha segut totpoderós. Ministre d’Economia, president del Fons Monetari Internacional, president de CajaMadrid, Vicepresident del Govern Espanyol… Els delictes
Hi ha un concepte que fa anys que m’interessa. El de Cultura. I més concretament, el de “persona culta”. Concretament, quan anem al Diccionari Manual de la Llengua Catalana (Vox-Larousse), si cerquem “culte”, ens diu, com a segona accepció (la primera es refereix al culte com a cerimònia de reverència o adoració): Que té
Cavallers. Els valencians ja tenim una llei que ens diu quins són els nostres signes d’identitat. Tot i que llegir-la tota és difícil, la veritat és que no té desperdici. Si us animeu, només són tretze pàgines. Allà se’n explica quines són les nostres senyes d’identitat. i aquestes van, des de la bandera de
Per raons familiars, he estat una setmana sense contacte amb l’actualitat del País. Ni la Catalana, ni la Valenciana, ni tampoc l’Espanyola. I, voluntàriament, sense accés a la xarxa. Una passada. De tant en tant va molt bé. Us ho recomane, fa prendre més contacte amb la realitat. I avui, quan he tornat, he
Justament ara, que els espanyols es pensaven que tocava una treva per la Semana Santa, va i els independistes catalans arriben a un preacord. I no un acord qualsevol, no. No es tracta només d’un full de ruta perfectament traçat des d’ara mateix fins la consecució de la República Catalana. I que comença, donant caràcter
El molt honorable Alberto Fabra (sometimes called Moniato) ara promet el 80 % de les classes en anglès (si guanya). Es veu que ja tenen coll avall que amb les promeses habituals ja no tenen cap possibilitat. Al capdavall, no ens hem cregut que estava millorant l’economia. Ara que ha plogut, fins i tot
Vivim a un país que sembla de conte. Ara resulta que s’ha decidit que la final de la copa del Rei es jugarà al Nou Camp. Així, possiblement, la inevitable xiulada de l’himne, del rei i de tot el que els agrade xiular als que hi vagen (que al capdavall pagaran la seva entrada), es