Havent llegit algunes de les “explicacions” que donen els magistrats per a justificar la impossibilitat que els valencians parlem Valencià, que és la manera com nosaltres diem al Català, només es poden entendre alguns detalls.
En primer lloc, que els senyors magistrats no deuen saber ni un borrall de Català. I que, per descomptat, que allò que desconeixen ho menyspreen, per a no quedar en evidència.
En segon lloc que, per a poder “justificar” les seues imposicions, no han tingut més remei que escriure i publicar la seua manca de rigor argumental i, de passada, la seua pròpia ignorància.
En tercer lloc, que són d’aquells supremacistes que ho justifiquen tot en base a un argument tan banal com que el Espanyol (la manera com aquesta gent anomenà el Castellà) és una llengua parlada per cinc-cents milions de persones. O sis-cents, que ja diuen ara. Però que podrien estar espantats de veure com la resta dels humans prosperen i s’entenen perfectament entre ells parlant qualsevol altra llengua. De passada, és molt probable que cap d’ells tinga la mínima competència en qualsevol altra llengua que no siga la seua. La única que entenen malgrat els nombrosos anys d’escolarització que han hagut de tindre per arribar al càrrec que ocupen. En cas contrari no s’entén aquesta obsessió per preservar i protegir una llengua tan saludable com la seua.
I quarta. Si per a viure hem d’atendre i complir les imposicions d’aquestes persones, podem acabar prenent molt de mal. Us imagineu que decidisquen que les vacunes no han de ser obligatòries perquè conculquen els drets d’aquells insensats que es neguen a vacunar els seus fills? Imagineu-vos ja si el qui demana la vacunació universal ho demana en Català o en Alemany i el qui es nega a fer cas reclama en Castellà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!