… Camines i te’n vas. No saps quin llibre t’has deixat ni quina faldilla has perdut. Només una mirada es cau al terra i ningú et plora. Una cadena trencada es queda esperant sobre el fred congelat que et crema els peus. Després de tu està tot per fer. No queda rés en aquesta ciutat
… Troba a faltar la teva pell quan la música s’ha perdut. Sentir el que hi ha no és. Aparta de la vista les flors trencades. Apaga la llum d’una habitació. Tanca el pany per sempre. Els records es quedaran dins del pis. Es tornaran a repetir però aquí ja no. Tot s’acaba. Ja no
PANDÉMICA Y CELESTE.(Per escriure bé s’ha de llegir poesia…o això diuen)Imagínate ahora que tú y yomuy tarde ya en la nochehablemos hombre a hombre, finalmente.Imagínatelo,en una de esas noches memorablesde rara comunión, con la botellamedio vacía, los ceniceros sucios,y después de agotado el tema de la vida.Que te voy a enseñar un corazón,un corazón infiel,desnudo
… No pas. No diré que no. Balla amb mi. Sí, avui si. Potser ja mai més tronaràs riure. Fins que passi la pluja sota les escales. I quan es faci clar. Et miraré i menjaré pa. No pots controlar el teu cos i vol caminar. Ets una sirena sense mar. El peixet s’ha mort.