Josep Arasa i Ferrer

L’1 de març de 1815, ja fa més de 200 anys, va passar per La Ràpita i pels Monjos la primera línia regular de diligències de la historia de Catalunya i de la península Ibérica. Les línies regulars de transport de viatgers i missatgeria van arribar a l’Estat amb retard. La inestabilitat de la època, les guerres napoleònica, van impedir que las diligències es poguessin desenvolupar com a França, que ja s’havien implantat al segle XVIII.

La primera línia de diligencies que va passar pel municipi havia sortit de Reus a dos quarts de quatre del matí i anava a la Rambla dels Caputxins de Barcelona després d’haver recorregut 110 kilòmetres. Sortia de davant de la Fonda de cal Cardenyas, a la cantonada de la plaça del Mercadal i del carrer de Jesús.

El comerciant Josep Brunet Anguera posava en marxa la diligència que faria el primer viatge que satisfeia una important demanda de comunicació diària entre els comerciants de Barcelona i de Reus. Reus i Barcelona, en aquell moment, eren els dos principals nuclis demogràfics i econòmics de Catalunya. El trajecte es feia per Tarragona, el Vendrell, SMMonjos, Vilafranca y Martorell.

Josep Brunet era un botiguer nascut a Reus el 1784, d’ideologia liberal. Entre 1808 i 1814, Catalunya havia format part de l’Imperi francès, Brunet no va patir mai la pressió de les autoritats bonapartistes; però, en canvi, quan, després de la derrota de Napoleó als camps de batalla europeus, Ferran VII va retornar al seu regne espanyol (1814), Brunet va ser perseguit i es va veure obligat a marxar a l’exili… a França!. Tot apunta que seria allà on va prendre i madurar la idea de crear el servei regular de viatgers que, poc després, posaria en pràctica.

El viatge entre Reus i Barcelona es feia en deu hores i mitja, amb quatre canvis de cavalleries. Al dia següent feia el trajecte a la inversa i, d’aquesta manera, successivament, durant dècades. Inicialment, la diligencia transportava de 6 a 8 persones però, posteriorment, hi hagueren carruatges de mes capacitat que podien transportar fins a una vintena de passatgers.

La posta en funcionament d’aquell servei va requerir una inversió important. Les litografies de l’època il·lustren un carruatge de grans dimensions amb dos pisos i tirats per sis cavalls, que eren rellevats quatre vegades cada viatge. Per tant, estaríem parlant d’un mínim de vint-i-quatre cavalls i un conveni de canvi de cavalleries amb quatre hostals diferents, amb tot el que això significava: alimentació, beuratge i mantes. Brunet, aparentment, no podia assumir aquesta inversió, i en aquell projecte hi van entrar altres personalitats que es convertirien en els seus socis.

Aquell viatge tenia un cost inicial de 30 rals, quantitat important per l’època, i tan sols incloïa el transport al qual tan sols podien accedir les classes benestants. Els obrers, en canvi, continuaven anant a peu. Anar en diligencia era un luxe, malgrat que tan sols anessin a una velocitat de 30 k hora. Els viatgers havien que pagar-se el dinar que generalment, es feia a un dels dos hostals de Vilafranca. En Pascual Madoz en el seu “Diccionario geogràfico, estadistico, histórico de España (1849)” ja distingeix entre els hostals de Vilafranca i els d’Els Monjos. Dels hostals d’Els Monjos tan sols diu que n’hi havia dos al Camí Ral sense especificar la qualitat, però dels de Vilafranca diu que son “buenas posadas” i que la localitat és parada de diligencies.

El principal enemic de la línia regular de diligencies seria la inseguretat dels camins: les guerres i els bandolers. El pas de l’Ordal era refugi de bandolers i indret insegur. Durant alguns períodes conflictius les Milícies Nacionals, cos paramilitar de voluntaris, vigilaven el trajecte. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), es va desviar la línia de diligencies des de Reus fins el port de Tarragona, on els passatgers eren embarcats fins el port de Barcelona, i al reves. Entre 1840 i 1846 l’activitat dels bandolers també va ser important. Malgrat tots aquests incidents, aquella línia de diligencies que passava per SMMonjos va ser un gran èxit comercial i es va mantenir activa fins l’any 1865, quan va entrar en servei la línia ferroviària que unia Reus amb Barcelona en poc més de quatre hores.